ESTIC EMBARASSAT!

divendres, 17 d'abril de 2009 15:40 |

Ni la del pollastre a l’ast, ni la del bistec volta i volta, ni la del moixi-moixi, ni cap altra tècnica coneguda ―no dopant― per la humanitat no se m’ha mostrat efectiva a l’hora de retornar-me als dominis de Nox i d’Himnos.

Llençols perfumats de mar han extasiat cada nit setanta-cinc mil grams d’insomni. Enmig de la desesperança de nits massa llargues i d’aurores mandroses quelcom ha anat forjant-se’m, sense jo saber-ho. Fart de descomptar-se amb les ovelles, el cabdell neuronal va decidir descabdellar-me històries.

Les nits que Morfeu em volia al seu costat em duia a d’altres móns, a d’altres temps... m’extasiava amb mil i una meravelles, mill dues temptacions i mil tres mets que són i no coneixia. Em va seduir, em vaig deixar. Cada cop que el sol es ponia a l’horitzó Morfeu m’esperava al llit; jo dormia però ell m’inoculava...

L’estiu del 2007, durant el Grec vaig anar al teatre a veure A Ciegas, una obra que passa completament a les fosques i només es copsa el sentit i la dimensió de tot plegat en els darrers tres minuts en què es fa la llum. Enmig de les tenebres hi vaig veure clar. Vaig prendre consciència, me’n vaig adonar, ho vaig admetre i amb un gintònic a la mà vaig sentir-me capaç de verbalitzar la notícia davant dels presents: ―Vull parir un llibre!

Allà va començar tot. Dins meu la llavor de Morfeu va anar prenent forma; la història va anar madurant. Jo vaig esdevenir Déu creant escenes, sensacions, madurant moments, documentant fets i barrejant-los amb idees i ocurrències... però no en tenia prou... Hi havia quelcom que no funcionava. I aleshores el destí, o la casualitat, em va enviar una fada-padrina per a guiar-me i que em va dir: ―Et manquen personatges. Necessites un protagonista per donar vida al teu món.

Això va dir i així vaig obrar. Necessito personatges? Doncs bé:

―Estic embarassat! No d’un; sinó de DOS! Un parell de bessons preciosos, ucrònics, somniadors, units per un cordó umbilical històric de 1715 anys de llargada i comparteixen nom i tot; Marc. Sé que són dins meu, que el part fins que vegin la llum serà llarg, dur, difícil i pacient... i que la vida que els estic preparant potser no se l'esperen...

Ambdós preguntaran als seus Déus per què? I d’ells dependrà que llur història sigui l’heroica i plaent que els he reservat. Sé que se’n sortiran i que sabran estar a l'alçada! Són fills d'en Met i de Morfeu.

La meva fada-padrina m’adverteix que no serà un camí de roses que se’m revoltaran i voldran fer la seva; que un dia, sense que me n’adoni trencaré aigües, aleshores em miraran als ulls i camparan pel meu món fins a transformar-lo i fer-se’l seu... Li hauran donat vida, i a mi només em quedarà plantar un arbre per haver complert amb la humanitat.

Amén. Anem?

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 818

Comentaris (2) add comment

genona diu:

...
enhorabona met, ja saps que en el teu estat s'han acabat els gintònics
diu la amélie nothomb, que ara per ara és la meva ídola literària, que la de l'embaràs és la millor metàfora per l'escriptor, perquè per un costat implica que no ets completament responsable de qui seran els teus fills (des del moment que els pareixes adquireixen personalitat pròpia)i per altra banda és un estat que t'implica en cos i ànima:
"Pour moi, lorsque j’écris un livre, je ne prends pas de week-end et ne m’interromps pas. C’est comme une grossesse, on ne peut pas faire une pause et se dire : allez je ne suis pas enceinte ce week-end!"

abril 19, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Gràcies Genona; sé que m'entens! I ja m'ensenyaràs la teva primera ecografia... Si necessites ajuda... et puc embarassar també!
	Abús Vot - Vot +

abril 21, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat