met.cat

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, va despenjar-se aquesta setmana amb unes declaracions on assegurava que si la situació econòmica seguia deteriorant-se, la destrucció de llocs de treball mantindria la virulència dels darrers mesos, i cada cop hi hauria més aturats que deixarien de percebre el subsidi d’atur. Ara ja n’hi ha 300.000 (un terç a Catalunya), però en són més, que molts aturats o bé no estan registrats a les oficines de treball o directament no tenen ni papers.

Davant d’aquesta preocupant situació, que ningú dubta que anirà s’agreujant-se, el ministre demana als governs autonòmics que reforcin les seves polítiques socials. Hi estic d’acord, però... Amb quins diners?

La nova ministra de Sanitat i Afers Socials, Trinidad Jiménez, s’ha reunit amb els consellers autonòmics del ram per demanar-los un compromís per impulsar la Llei de Dependència. La llei que està resultant una desil•lusió per a moltes famílies, i no tant per la burocràcia o poca disposició de les autonomies... sinó per la gasiveria en la transferència dels recursos econòmics amb què el govern estatal demostra la seva voluntat i compromís per fer complir una llei pròpia.

L’Estat legisla sobre competències ja transferides. Es queda amb la foto i la bona premsa de la bona llei, però no amb la responsabilitat de dur-la a la pràctica. Estic d’acord amb l’esperit de la llei, però amb quins diners pensava l’Estat executar-la?

Portem mesos amb retards en el nou model de finançament autonòmic impulsat des de Catalunya. Tothom ens critica, però ningú està disposat a perdre un duro, si els catalans demanen; au, que els esbatussin i després la resta, amb el camí obert, a parar la mà.
En Chaves, un cop solucionat l’estatut i el deute històric andalusos (el català deu ser de pa sucat amb oli aleshores) ara se’ns presenta amb la cartera d’Administracions Públiques per a “coordinar” les autonomies (fet que per si mateix contradiu el mot autonòmic, d’autònom) i tancar el finançament d’una vegada.

Tot plegat em fa por i em genera molta, massa, desconfiança. Tot canvia per a quedar exactement igual.Cada cop veig més clar que estrangular econòmicament les autonomies (no totes que n’hi ha dues que sí que ho són amb tots els ets i uts) s’inscriu en l’estratègia de desprestigi de l’estat de les autonomies, el cafè per atots sembla ja excessiu... cal tornar al centralisme demostrant que les comunitats autònomes generen dèficit i gavanyen els recursos de l’Estat.

N’estic ben fart d’haver-me de sentir dir de tot només per demanar el que és just; com és ara que es compleixi una llei orgànica de l’Estat. Cornut i pagar el beure.

Comentaris (2)

Nom

Correu Electrònic

Web

Comentari

curt | llarg

Subscripció per correu electrònic (només usuaris registrats)

Nou Comentari