VERDAGUER

postdateicondivendres, 8 de maig de 2009 13:12 | PDF | Imprimeix
Una remor de fera subterrània engabiada va apoderant-se de l’andana. En Moisès, amb l’orella esquerra alçada, ha estat el primer en percebre’l. El panell indica 34 segons; i baixant. El rugit del gran monstre metàl•lic va fent-se cada cop més ensordidor i la gentada comença a mostrar signes evidents d’impaciència davant la seva arribada. Els que ja són drets es mouen per l’andana amidant l’espai i la resta de passatge per competir, un cop s’obrin les portes, en la cursa per ser els primers en entrar tot i saber que el premi d’un seient buit és un impossible que no està a l’abast de ningú en aquesta estació.

Molts dels que esperaven als bancs s’alcen per prendre també posicions. En Moisès gira el coll cap a la boca del túnel que va il•luminant-se per moments i que ja centra l’atenció de centenars d’ulls lleganyosos.

Només un home, però, resta fidel al banc, atent a qualsevol moviment d’en Moisès. Recolzat a la paret enrajolada i rere les seves ulleres fosques imagina mil i una històries que li suggereix la ventada furient; bafarada reescalfada i viciada de colònies matineres i de badalls amb regust de cafè.

L’huracà subterrani s’acaba amb el so feréstec del comboi entrant en escena. En Moisès deixa anar un gruny i s’incorpora i l’home agafa amb fermesa la corretja del seu guia de color de llana. La concurrència s’agombola temeràriament a la vora de l’andana. El cuc de llum gegantí farcit de milers d’ànimes somnolents alenteix el seu udol fins a emmudir; fins a aturar-se. Tothom s’arraïma davant les portes quan aquestes s’obren amb soroll de presses i els vagons es buiden de gent plena de neguits i obligacions.

Aleshores Moisès fa una primera passa curta, tiba la corretja i l’home s’alça del banc que quedarà abandonat fins al proper tren. Amb pas lent, segur i tranquil ambdós es dirigeixen a la porta més propera. Moisès s’obre pas enmig de la gentada que els cedeix la preferència per ser els primers d’entrar al vagó.
Comentaris (2)add comment

M.Carme diu:

...
Hola Jaume,
m'he trobat molt identificada, cada cop que agafo el metro realment tens aquestes sensacions que tú molt bè descrius.
molts petons
M.Carme
 
maig 13, 2009
Vots: +1

Jaume diu:

...
La literatura pot néixer en la cosa més anodina del dia a dia.
Celebro que t'hagi agradat.
 
maig 14, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a:















L'Arxiu

Copyright © 2010 ---.
All Rights Reserved.