A DIETA!
Avui, al matí ben d’hora, al fer el canvi de cabina a Ciutadella m’he trobat una bossa de paper damunt d’un dels seients. Estava dreta, ben col•locada repenjada contra el vidre per tal de no bolcar el contingut. Al tramvia no hi havia ningú, i he mirat enrere per si algú venia corrents a l’adonar-se que havia baixat sense ella, però no, ningú a l’andana, ni al carrer... Potser el/la propietari/a ja havia baixat abans d’arribar al final de línia.
L’he agafat i he arribat a l’altra cabina per procedir amb la bossa com amb la resta d’objectes perduts. Notificar al centre de control el que havia trobat i que si m’ho reclamaven ja els informaria que ja s’havia retornat. No és que sigui tafaner, però per avisar del que has trobat, primer cal saber-ho... I he mirat dins la bossa petita grisa de la casa de roba Stradivarius.
A saber:
-Dues rosquillas azucaradas de l’Alcampo. (dos donuts marca blanca per entendre’ns).
-Dos envasos de postres de formatge fresc amb fruites del bosc de la marca Reny Picot.
-Dues ampolles per encetar d’aigua Aquarel. Una amb el tap blau més baixeta i una altre de tap groc més esvelta. Volums diferents però ambdues amb la mateixa capacitat: 50 cl.
-Dos grapadets de tovallons de paper. És a dir en dos grups molt ben plegats.
-Un bitllet senzill validat; comprat a les 6:23h.
Aquella era l’hora en què havia començat el trajecte des de l’Estació de Sant Adrià i no he hagut d’esperar ningú que tregués un bitllet a la parada just quan havia de tancar portes. Per tant, he deduït que qui s’hagi deixat la bossa haurà pujat al tramvia a la parada d’El Maresme, que queda justa davant del centre comercial de Diagonal Mar on hi ha un Alcampo.
Pel tipus de bossa, i el seu contingut, m’imagino que seria d’una noia ―tipus Jordi Labanda― que treballa en alguna oficina del 22@ o del PRBB i que avui s’haurà quedat sense esmorzar... Ella i el/la company/a a qui voldria convidar... Potser volia lligar i no haurà pogut... Aquí m'ha sortit l'escriptor que imagina personatges com si res...
Durant la següent volta, ni durant tot el servei, ningú m’ha vingut preguntant per cap bossa perduda. L’hi he posat l’etiqueta corresponent amb l’hora de la troballa, la línia i la parada... per si ho reclamaven per la tarda al company que m’ha fet el relleu. Els procediments són sagrats, tot i que a vegades semblin absurds i inútils...
Si ho arribo a saber abans, avui no m’enduc l’entrepà de pernil salat i la poma golden, ben verda i ben àcida, de cada dia.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 965
Comentaris (0)

Escriure un comentari




