ELLA NO FEIA DIETA

dimarts, 19 de maig de 2009 18:05 |

Aquesta setmana me la passo tancadet a les cotxeres. No estic pas castigat, ni tampoc en quarantena per cap grip (ni nova ni antiga). Simplement m’estic reciclant de cara a l’estiu en què estaré al centre de control substituint als que estaran de vacances. Una setmana sense conduir tramvies, però assabentant-me de tot el que passa a les línies. Atenent trucades de conductors, i coordinant l’acció d’inspectors i dels equips de manteniment donen per a molt... i si a més hi afegim les trucades dels viatgers des de les parades... les anècdotes es multipliquen.

Fa uns dies us parlava d’una bossa amb un esmorzar que van oblidar-se al meu tramvia. Ningú el va reclamar, i per ser franc, tampoc m’he preocupat què se’n va fer d’aquell “objecte perdut”. Per això ahir, el primer dia en què estava al centre de control, vaig viure una situació similar... però des de l’altra banda.

Cap al vespre va sonar el telèfon que rep les trucades dels tòtems (els intèrfons que hi ha a cada parada):

―Centre de control, bona tarda.

―Hola, bona tarda. Escolti jove, que m’he deixat una bossa amb menjar en el tramvia que acaba de marxar. Què hauria de fer per recuperar-la?

D’immediat em van venir al cap dos flaixos: La bossa de l’altra dia, i que això ho havia de posar al blog.

―Si em torna a trucar en aquest mateix botó d’aquí un parell de minuts li podré dir si l’hem trobada.

―Haig de pitjar aquest mateix botó?

―Sí, senyora.

―Ai; moltes gràcies.

―A vostè.

Veient al display del telèfon vaig saber que em trucava de Selva de Mar per l’andana direcció Sant Adrià. Vaig comunicar-me amb el conductor que ja arribava a la terminal per tal que al fer el canvi de cabina mirés si hi era.

Mentre esperava que em digués alguna cosa jo ja em vaig muntar la meva pel•lícula... Amb la crisi han augmentat els robatoris de menjars de primera necessitat als supermercats, això diu la premsa, i vaig pensar que qualsevol que vegi una bossa plena de queviures... Doncs això, que no les tenia totes de si la trobaríem.

Doncs la bossa va aparèixer ―jo ara no recordo que estava fent; atenent alguna incidència suposo―, això em va dir el company que estava amb mi al centre de control i que va atendre tant la trucada del conductor com la de la interessada.

El procediment? Dir-li que el tramvia amb la seva compra li vindria ara per l’altra via i que l’hi demanés al conductor. Al cap d’uns deu minuts el conductor ens comunica que ha lliurat l’objecte perdut, i es dóna per tancada la incidència.

Mai sabré el contingut d’aquella bossa però segur que era més valuós i important que el simple esmorzar hiperglucèmic que vaig trobar-me jo uns dies abans. Que reclamessin la bossa d’immediat ho demostra.

No sé si aquesta usuària em llegeix el blog... però és evident que ahir no estava disposada a posar-se a dieta.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 802

Comentaris (0) add comment

Escriure un comentari

Darrera actualització (dimarts, 19 de maig de 2009 18:20)

met.cat

ELLA NO FEIA DIETA