SEQÜELES MUSICALS

diumenge, 24 de maig de 2009 09:45 |

Reconec que el sopar d’aquest divendres amb els meus excompanys d’EGB està donant més de sí del que m’hagués imaginat. Porto el cap de setmana donant-hi voltes. I ahir, endut per l’atmosfera màgica que es va generar en el concert del desè aniversari dels Menaix a Truà a l’Auditori, vaig anar encadenant músiques i records de quan era petit... Segur que tampoc us deixaran indiferents:

POSTMAN PAT – M’agrada encara veure com es mou el cotxe vermell del Royal Mail per les carreteretes angleses. Però el que més il•lusió m’ha fet és que he entès la cançó a la primera. Si més no, el meu anglès ha millorat!

EN BUSCA DEL VALLE SECRETO - Fins gairebé els Jocs Sydney del 2000 no vaig saber que era l’himne oficiós d’Austràlia. Només entenia la tornada de la cançó: I know a valley, I know a valley. M’encantava i amb permís dels cangurs; reconec que encara avui m’agrada més que el Waltzing Matilda de la lletra original...

ELS BOBOBOBS – Una música molt enganxosa... i he flipat quan he vist que no va traduir la cançó quan van emetre la sèrie per Telemadrid!

ELS BARRUFETS - Estava convençut que eren catalans perquè duien barretina, per això no entenia el The Smurfs del final de la caràtula.

ÉRASE UNA VEZ... EL HOMBRE/LA VIDA – Brutal; per la manera tan planera de presentar-nos la història i el funcionament del cos humà. La música m’ha recordat sempre una melodia de música clàssica; de Mozart? Hi ha cap melòman que m'ho pugui aclarir?

DAVID EL GNOMO – Va ser una bona aportació per aprendre a estimar la natura.

LA ABEJA MAYA – La robava una mica bleda, però la música del principi s’ho valia. Amb la pàtina dels anys, se m’ha fet més entrenyable.

I les sèries inspirades directament en grans obres de la literatura universal. Són elles les responsables de la meva afició a lectura?
DON QUIJOTE DE LA MANCHA - Té una de les obertures més èpiques que mai hagi escoltat en uns dibuixos animats.

DARTAGNAN Y LOS TRES MOSQUEPERROS – AI!; Aquells dissabtes escarxofat al sofà de davant la tele després de dinar.

LA VUELTA EN MUNDO DE WILLY FOG – No m’empassava pas que amb quatre gambades els personatges poguessin anar de Pisa a Istanbul. I molt menys que del Japó arribessin a Nova York sense agafar cap vaixell. Va ser una premonició aquesta observació? Vaig acabar estudiant Geografia.

LES AVENTURES DE TOM SAWYER – De petit no sabia dir Mississipi, sinó Missipissi... i quan vaig aconseguir... resulta que en català el riu és agut; Mississipí. “Sempre passejant descalç, Tom Sawyer / a la vora del riu gran, Tom Sawyer!” Aquesta tornada de la cançó és la que se’m va quedat gravada; però no he pogut trobar la versió catalana que donava TVE des de Sant Cugat.

I què dir dels dibuixos japonesos? Això que amb els anys vaig assabentar-me que es deien Manga...

ULISSES 31 – L'Odissea; el gran clàssic grec situada al segle XXXI: “Yo soy No-No, pequeño robot; su amigo fiel”. Una de les que més petjada m'han deixat...

Els "japos" van crear Els Grans Clàssics que van marcar la generació de tots els que vam néixer a final dels 70:
MARCO

HEIDI

Fins que els dibuixants japonesos van afartar-se de tant de sucre i llàgrima fàcil i van canviar la tendència... Es van tornar més gamberros:
EL DOCTOR SLUMP

BOLA DE DRAC

De tots, però he trobat aquest vídeo de Parchís (el primer grup musical) cantant la cançó del COMANDO G.

Però haig de dir que la primera sèrie de dibuixos animats de la que me’n recordo és Mazinguer Z. Crec que van ser els Reis que em van dur un ninot de gairebé un metre d’alt que llençava míssils de plàstic des dels canells al meu crit de ¡Puños fuera! Ai!; que violents érem aleshores... La música, però no la he penjat pas; ara que l’he tornat a escoltar després de tants anys, no m’ha agradat gens.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 1516

Comentaris (4) add comment

Jordi diu:

	... I el Marco? Redeu quin patir buscant sa mare...
	Abús Vot - Vot +

maig 24, 2009
Vots: +0

Jordi2 diu:

	... Uau! Impecable treball de recerca i investigació sentimental, a mi també m'encantava la música d'El valle secreto. Ara, t'has deixat a algú: al famós nen salvatge Orzowei!!! Quines seqüeles que deixen els sopars d'EGB!
	Abús Vot - Vot +

maig 26, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Jordi2: Sense voler ser maleducat, però em sembla que tu ets de principis dels 70 i l'Orzowei ja no va formar part del meu imaginari lúdico-infantil.
	Abús Vot - Vot +

maig 27, 2009 | url
Vots: +0

Arqueolèg Glamurós diu:

	... El Dr Slump forever!!! I la música dels Bobobobs es un clàssic! Molt bon post! Per cert, a veure si et passes pel meu blog i aprticipes en l'enquesta experiment!
	Abús Vot - Vot +

maig 28, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

Darrera actualització (diumenge, 24 de maig de 2009 11:07)

met.cat