PANEM ET CIRCENSES
diumenge, 31 de maig de 2009 09:39 | 
| 
Han passat 2000 anys des que el poeta Juvenal va emprar per primer cop aquesta expressió en una de les seves Sàtires. Denunciava així la pràctica dels diferents emperadors romans que desviaven l’atenció pública de la política a base d’oferir preus del blat molt baixos ―o de regalar-lo si la situació ho requeria― i entretenir-la amb jocs al circ, que aquests sí que eren sempre gratuïts. Amb l’estómac satisfet i la ment ocupada en discutir quina era la quadriga més veloç i espectacular o quin gladiador era el més musculat, qui té temps per preocupar-se de la política o de l’economia?
La locució pejorativa de Juvenal ha fet fortuna; potser perquè la pràctica política que denunciava encara avui és del tot vigent. Per això, com molts d’altres idiomes, el català també l’ha adaptada del llatí: Pa i circ.
L’exercici de substitució per posar-la al dia és ben fàcil: Emperadors per politicastres, circ per futbol, gladiadors per futbolistes, Colisseu per Camp Nou, corona de llorer per Champions... i ja som al cap del camí. I per a més inri; enguany la final s’ha jugat a Roma.
De tot això en vull treure una lectura positiva (si cap semàfor llegeix això és possible que no hi estigui d’acord). Aquest mes de maig gloriós ha donat més d’una alegria a una societat mancada de bones notícies, que necessitava un bàlsam general, una injecció de moral. Encara que agradi el futbol no es pot negar que s’ha viscut una mena de catarsi col•lectiva.
Passada la celebració, ara toca tornar a la feina. Si la gent ha festejat el Barça, ara tocaria imitar-lo per sortir endavant del pou on som. La situació econòmica és fotuda i ho serà més d’aquí uns mesos, per més brots verds que diguin albirar els polítics.
En Guardiola es va fer càrrec d’una equip en hores baixes. Sense variar-ne gaire la seva composició ha aconseguit el triplet. Com? Doncs recuperant el que aquests darrers anys s’ha menystingut. Ha recuperat la cultura de l’esforç, de la constància, del rigor. Tothom admet que el canvi de xip imposat ha donat els seus fruits molt abans del que ningú esperava. Com deia un eslògan de la Generalitat dels 80. “La feina mal feta no té futur. La feina ben feta no té fronteres.”
La junta directiva, caigui simpàtica o no, va encertar-la amb la samarreta. Es cercava un tret distintiu. Si el Barça és més que un club, la seva publicitat també: UNICEF. El club no cobra, sinó que paga per dur-la, ajudant en diferents projectes pel benestar de la infància arreu del planeta. Ben lluny del seu rival a la final de Roma, el Manchester, patrocinat per l’asseguradora AIG que ha viscut millors temps als d’ara.
Amb tan de culer que s’ha vist als carrers de tot Catalunya la filosofia Guardiola, com l’han batejada els mitjans, hauria de ser copiada per aplicar-la al dia a dia. La mateixa gent, amb una mentalitat diferent aconsegueix l’impossible. Com fer-ho? Els polítics matarien per saber-ho! Humilment, proposo el meu eslògan per tal de publicitar-la:
En temps de crisi, cal fer Guardiola!
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 1310
Comentaris (4)
Arqueolèg Glamurós
diu:
Jordi
diu:
Jaume
diu:
|
... Roger, jo també estic saturadet de Barça, futbol i tot plegat... Jordi, una bacallanera és una dependenta que ven bacallà. Una altra cosa, i ben diferent, és una vaca llanera; que vol dir una vaca que dóna llana... que amb els temps que corren i amb tanta experimentació genètica, no t'estarnyi de sentir-ne a parlar ben aviat...  |
|
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009