VIA LLIURE

dimarts, 2 de juny de 2009 07:18 |

El tramvia, com és ben sabut, no té volant. No li cal. Al ser un transport guiat, amb un parell de rails encastats al paviment, en té prou per a què les seves rodes vagin fent. No cal pensar en el camí, ja el tens fet, marcat. Un carril bus, però ben fet. No has de calcular l’obertura del vehicle per fer cap gir, ni com evitaràs el cotxe que amb els quatre wàrnings pampallugant ja es considera amb dret a aturar-se davant la parada, ni recordar l’itinerari alternatiu que provoquen unes obres... He conduit autobusos, i sé del que parlo.

L’únic que un tramvia no pot fer, a diferència de l’autobús, és fer un cop de volant. No pot sortir de la via per esquivar qualsevol obstacle que s’aparegui en el darrer moment; digueu-li vehicle (des d’una bici fins a un tràiler), vianant, animal (moltes vegades vianant i animal són sinònims), vegetal (des de branques trencades pel vent fins a palmeres senceres esquinçades per un llamp) o objectes que no entens com són fora d’un contenidor i te’ls trobes rodolant per la via ―fins que i uns metres més endavant et trobes el contenidor bolcat (i aleshores et preguntes què hi fa el contenidor el posició horitzontal... (i al cap d’uns metres més detectes un espècimen dels vianants-animals que comentava abans (i que normalment són [perquè acostumen a anar en ramats] lluny del zoo)))―.

L’anticipació, per tant, té un paper important quan condueixes. I el fet de tenir el camí marcat, com els ases amb viseres, ajuda a anticipar-te. A vegades l’aparició és tan sobtada que amb una frenada no n’hi ha prou, i si l’obstacle no s’ajuda a sortir del mig, doncs l’ajudes tu... és a dir, que te l’enduus per davant...; però aquest és un altre tema que ja tractaré un altre dia.

Una altre dia vol dir, com a mínim, quinze dies; que són els que tinc ara de vacances. Que me les he ben guanyades fent el carrer cada dia! Ara sí que tinc via lliure per anar on vulgui. Em surto dels rails i faré tants cops de timó com m’abelleixi, sense necessitat d’anticipar-me a res, per dirigir-me on em plagui. Deixaré de ser un tocacampanes per dedicar-me al que més en vingui de gust. Els horaris d’aquests dies els marcarà la meva voluntat. Esdevindré un passatger més; vejam si així acabo d’entendre’ls.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 860

Comentaris (0) add comment

Escriure un comentari

met.cat

VIA LLIURE