MEMÒRIES

divendres, 5 de juny de 2009 19:18 |

A vegades maleeixo la meva memòria. Quan no ve a tomb, alguna neurona rebel li dóna per provocar un curtcircuit i m’engega algun resort que tenia oblidat més enllà de Freud que em destarota la quotidianitat que tinc més apamada.

Molts cop he desitjat no tenir la capacitat de recordar-me de fets insignificants, que no van tenir més transcendència en aquell moment. Prescrits per la llei del temps. Però sóc capaç, sense voler-ho, de donar-los-hi voltes sense aturador durant uns quants dies sense adonar-me del que estic vivint en directe. Potser és que van ser més importants i transcendents del que vaig creure aleshores? M’imagino que sí, sinó no els hagués impressionats sobre matèria grisosa. [re]Viure en diferit.

Amb el pas del temps, a mesura que vaig acumulant vivències personals, cada cop que la meva pell és solcada per una nova herència vital, a mesura que la meva experiència em revela que ja tinc una existència prèvia sobre aquest món... tot calendari se’m revela com una necrològica de dies perduts, d’oportunitats que podrien haver estat i vaig preferir avortar... I alhora, també i sobretot, com un seguit de futuribles esperant que els gaudeixi, un seguit de dates a omplir de records amb una certa ànsia que el dia que jo ja no pugui estrenar-ne cap més, la balança es decanti cap als bons moments...

Tant de bo al crepuscle de la meva consciència la meva memòria segueixi com avui i em permeti adonar-me que aquesta capriciós conglomerat de pols ordenada que anomenem vida ha valgut la pena.

I ho dic perquè n’hi ha que no podran, o que han vist com la vida els ha imposat un reset cruel. Els ha manllevant part dels millors fulls del seu calendari sense avís previ de la ment que els seus records serien oblidats, ni la possibilitat de reclamar-li a la memòria perquè s’ha declarat en vaga. On han abocat el seu el seu passat.

No la conec de res, però la Myriam m’ha deixat tocat per uns quants dies. Al seu blog ens permet compartir les seva experiència després d’haver estat dos mesos en coma.

No valorem el que tenim fins que ho perdem. Espero no haver-me’n de recordar mai d’aquesta màxima.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 870

Comentaris (2) add comment

Arqueolèg Glamurós diu:

	... Jo he optat per escollir dle meu apssat els maons justos i imprescindibles epr construïr el futur, la resta ja poden desparèixer!
	Abús Vot - Vot +

juny 06, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Estic d'acord amb tu Roger, però aquí volia reflexionar sobre què passaria si no fóssim nosaltres qui trièssim els maons del nostre passat per edificar el futur. Quina mla jugada del destí sí la nostra ment esborra precisament el que volem conservar i només ens deixa recordar el que voldríem, o crèiem ja, oblidat.
	Abús Vot - Vot +

juny 08, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat

MEMÒRIES

Arqueolèg Glamurós diu:

Jaume diu: