CATATÒNIC
divendres, 19 de juny de 2009 07:16 | 
| 
No m’havia passat mai que em costés tant desconnectar de les vacances. La crisi postvacances crec que en diuen. No sé si m’he adonat que em faig gran o que realment han estat les primeres vacances de debò, les que t’alliberen la ment de cabòries i rutines. I això que no he fet res de l’altre món, cap gran viatge ni res que se li assembli. Aquesta quinzena de juny m’he quedat per aquí a prop; per anar fent aquelles petites coses que sempre tens pendents.
En una paraula; he estat xof. No sé si encara estic sota els efectes de les bombolles de Vichy Catalán... el que sí sé és que he deixat el blog abandonat a la seva sort, i no pas per manca de temes ni d’idees..., sinó per mandra o incapacitat dels dits de crear els mots al teclat... i mentre estant la ment em bullia. He patit restrenyiment, no pas als budells, sinó a nivell neuronal.
I ara toca laxar-me, treure aquells temes, ni que sigui enumerar-los de cop, per poder recuperar el ritme a partir de la setmana vinent.
Volia parlar de la fira immobiliària del passat cap de setmana. Tenia fins i tot el títol pensat: [s]Low Cost, per connotar que si bé hi havia pisos amb els preus rebaixats, encara no baixat prou. Això de la “fira de les oportunitats immobiliàries” venia dir que fins aquí estaven disposats a rebaixar els preus. Una cosa és que els promotors rebaixin els preus i una altra que els potencials compradors hi trobin gangues. Hi ha qui diu que fins d’aquí 5 anys més val no comprar res... que l’ajustament de preus tot just comença a assimilar la realitat econòmica on cada dia hi ha més aturats, més gent sense subsidi d’atur i on molts sous es veuran també retallats per la situació de deflació. Amb aquest panorama a veure qui s’embarca a comprar res... de moment tot indica que seguiré de lloguer.
No se m’esborra la imatge de l’Enric Lacalle fent fotos amb el seu tros de mòbil a la cua de la fira el divendres al matí. Una cua mediàtica, amb només dues finestretes obertes, per provocar la foto i el titular per tal de mostrar la gran afluència de gent. Jo vaig fer cua, sí, però anava amb invitació i em vaig estalviar el 5€ de l’entrada.
També la gran estrella mediàtica de la nova terminal T1 del Prat tenia un post pendent, però tampoc vaig poder escriure’n res. Sens dubte celebro la nova infraestructura i desitjo que Spanair se’n surti en les seus objectius, que van a favor del país. Però de poc servirà si la gestió segueix centralitzada per Aena. En Zapatero ha dirt que per final d’anys ja hi haurà un nou model aeroportuari. Quina por! I no és que vulgui ser derrotista, però que el vol inaugural de la nova T1 fos un d’Spanair amb destinació a Madrid no em dóna bones vibracions.
I per últim dir que no només he tingut mandra d’escriptura, sinó també lectora. Per primer cop en molts anys he deixat un llibre a mitges. Ja sé que diuen que si un llibre no t’agrada més val deixar-lo i agafar-ne un altre. Però no sé si era masoquista, però a mi els llibres que començava i no em feien el pes els acabava igual, per criticar-los amb coneixement de causa i per trobar què no m’agradava per evitar escriure igual, ara que tinc una novel•la al cap. Però no he pogut... El vuit m’ha saturat. A la pàgina 400 encara no havia entès perquè la protagonista es veu dins de tot aquell merder històric dels escacs de Carlemany. Fora!
Ara he començat un llibre en castellà! Feia temps que només llegia en català. Trafalgar, que vaig trobat perdut per les lleixes de casa. Lectura obligatòria de llengua castellana a 2n de BUP. Me’l vaig comprar i prou. He decidit que ja toca llegir-lo.
I parlant de lectures... tinc pendent de visitar, llegir i comentar un munt de posts dels diferents blogs que freqüento. Alguns són d’uns quants que em seguiu. Gràcies! Dissabte m’hi poso i em poso al dia.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 1116
Comentaris (4)
Marta
diu:
Ferran
diu:
|
... Hi ha tant per llegir, que ens podem permetre el luxe de deixar de banda els llibres on no estem trobant alguna cosa que ens inspiri. Les primeres vegades costa fer-ho, és cert, però un s'hi acaba acostumant. Pel que fa a la T1 d'El Prat... en fi, una bonica joguina, no direm que no, però no pou interessant fins que el Govern del país no pugui dir-hi la seva. ANEA ens ofega. |
|
Arqueòleg Glamurós
diu:
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009