|
divendres, 26 de juny de 2009 05:26 |
|
M’he llevat i me n’he assabentat del teu decés. Ho he llegit en aquest acudit.
Mai hagués imaginat que la teva mort m’esbossaria un somriure. No me n’alegro, em sap greu; però tampoc m’ha sorprès. Feia anys que anaves perdent color, noi.
Tot i les teves excentricitats no se’t pot retreure que has passat a la història de la música. I tens un lloc destacat en la meva banda sonora.
Ara me’n recordo del dia què la sida va endur-se el cantant de Queen. Mig món el va plorar... el 1991 jo encara era massa jove... No crec que ningú s’ofengui, o s’escandalitzi, si dic que vas ser el Freddie Mercury dels adolescents dels 90.
Vols una confidència?
Vaig guanyar el 1r premi de ball de carnaval a 5è d’EGB. La música era de teva; Bad. I només havíem assajat els primers compassos... la resta va ser tot sobre la marxa. Ja ho diuen que les coses improvisades molts cops surten millor que les planejades. Ella vestida de Xahrazad i jo de pastor català. Quina fila!
 |
