CA QUE LLADRA NO MOSSEGA
diumenge, 12 de juliol de 2009 17:06 | 
| 
Està bé el que bé acaba, però aquest diumenge les coses no han començat gaire alegres. Faig sempre els torns del matí, el que implica llevar-se d’hora, i amb això de “d’hora” vull dir les quatre de la matinada força sovint, així ja puc disposar de la resta del dia a partir del migdia. No em fa mandra matinar, però a vegades no toco ni quarts ni hores...
I me n’he adonat quan després d’arribar a les cotxeres amb la bici he entrat a la dutxa amb les ulleres posades. N’he estat conscient quan m’ensabonava el cap... i el millor (o pitjor) del cas és que no duia les meves ulleres verd festuc, sinó les taronja que tenen un dels vidres escantonats. Se’ns dubte una premonició; les ulleres mal graduades per no veure-ho.
Les ulleres taronja tenen un xic menys de graduació en un dels vidres, però ni la rebaixa de diòptries ni l’esquerda que la caracteritza el vidre dret no han influït per a res en la seguretat de la feina. Això que quedi clar!
Al primer trajecte del matí he tingut el primer dels dos connats de batussa entre el personal de seguretat que cridava l’atenció als típics passats de voltes que venien del Port Olímpic. Nens que davant les novietes es fan ostentació de la seva testosteronitat alcoholitzada. La porra te la meteré por el ojete i versos per l’estil els he pogut gaudir durant algunes parades. Mentre seguia els esdeveniments pel retrovisor de cabina m’he fixat que part de la cruïlla de Wellignton amb Meridiana estava acordonada amb dos cotxes dels mossos i una ambulància.
Al cap d’una hora he tornat a la Ciutadella amb la segona sessió de joves gallardejant als de seguretat... os salváis porqué aquí tenéis cámaras ha estat elk darrer que han dit un parell de nens que s’han batut en retirada, suposo que han anat a esbravar-se la mala llet saltant els torniquets del metro.
Més tranquil he tornat a passar per la cruïlla d’abans; ara només hi havia un cotxe dels mossos, i l’ambulància havia estat substituïda per la furgoneta negra del servei judicial. Amb el semàfor en vermell m’he pogut fixar que al costat d’un cotxe blanc estacionat hi havia un llençol blanc; un fantasma adormit.
La tercera vegada que he passat per la zona ja no quedava cap rastre... Ni a les notícies ni per internet he trobat res que parli del que ha passat davant mateix de la residència universitària de la Pompeu Fabra. Li hauré de preguntar al pastor alemany que a mig matí ensumava pornogràficament la roda del darrere del ford fiesta blanc mentre el seu amo l’estirava inútilment de la corretja amb el diari sota el braç.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 901
Comentaris (4)
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009