CARTA D’UNA EMBARASSADA

diumenge, 19 de juliol de 2009 19:36 |

*Per a la Maite i en David en motiu de llur casament.

Freixenet, La Segarra; 18 de juliol de 2009.

Hola parella! Abans de res, moltes felicitats; de tot cor. Els vostres amics han volgut que jo sigui el seu regal de casament. I m’he esmerçat per estar a l’alçada. Ja em perdonareu si em tremola la veu, però estic un xic nerviosa, aquest és el meu primer casament, i no sé perquè, sé que també serà l’últim. Tinc la sensació que vaig de pet a l’escorxador.

Pensareu que només sóc un humil tros de fang, però us demano que em mireu amb uns altres ulls. I no m’estic referint pas a això de què la bellesa i l’important és l’interior! En el meu cas us demano que feu una excepció. A més, és molt lleig que només em vulgueu pels diners quan jo us estic parlant d’amor.

Mireu-me bé un altre cop, i valoreu-me com el que sóc: Un grapat de pols i un esquitx d’aigua banyats en foc per fer una obra d’art. Reivindico la bona feina de l’artesà que va modelar-me amb les seves dues mans expressament per a vosaltres. D’acord, potser tinc una forma massa clàssica, però és la més elegant de totes. Algú havia tingut la pensada que, ja que som a pagès, una servidora tingués la forma d’un garrí ben cepat, com a símbol de la matança del porc. Un acudit massa fàcil, que sincerament, no em va fer ni mica ni gens de gràcia.

Els vostres amics m’han decorat amb la seva essència, guarnint-me amb les seves signatures per desitjar-vos el millor. Què hi ha de més bonic que l’amistat? No pensareu pas a esberlar les seves dedicatòries, oi? Ells m’han dit que valtros sou gent pacífica i no gosaríeu mai alçar-me la mà, ni menys encara amenaçar-me amb un martell, oi?

De què us servirien un grapat de monedes que encara no són de curs legal a Croàcia? Millor us espero a Tàrrega guardant la casa i ja m’explicareu amb calma tot el viatge, d’acord? Intueixo, per les vostres cares, que no us he convençut gens amb les meves explicacions, oi? M’ho havien advertit. El món de la banca ara mateix és d’alt risc i sé que davant de la vostra curiositat per saber el que atresoro, jo tinc totes les de perdre.

Vosaltres mateixos, però amenaço d’encatifar-vos el pis amb estelles d’una mida tant petita que ni el millor informe de riscos que mai hagi elaborat el David les podrà preveure. M’asseguraré així que quan em clavi als vostres peus, us en recordareu de mi. Estic disposada a morir matant, si cal!

En fi, ara, i mai millor dit, estic a les vostres mans. Només us demano que el part no em faci mal. Però recordeu que en temps de crisi cal fer guardiola i que no sempre es pot matar tot el que és gras.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 999

Comentaris (2) add comment

Muriel diu:

	... heheheheheeeee, que bonic! Suposo que amb una foto devien resoldre allò de guardar les dedicatòries i que ja deuen ser a Croàcia amb el canvi gaudint de la vida.
	Abús Vot - Vot +

agost 08, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Segurament... "Poderoso caballero es Don Dinero". Enacar no els he vist, però ara que ja han acabat la Honey Moon, podré saber com va anar el part.
	Abús Vot - Vot +

agost 27, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat