SÍMPTOMES DISTÒPICS

dijous, 30 de juliol de 2009 02:33 |

Ahir vaig anar al Condis a fer intendència. A part de fer més cua perquè hi havia guiris en banyador comprant l’aperitiu de xocolatines i llaunes de refresc, cadascú pagant-se el seu, vaig advertir certs canvis a les lleixes en la presentació de segons quins productes.

Ja fa setmanes que les ofertes 2x1 en la pasta fresca farcida, els descomptes amb la segona unitat del vinagre de Mòdena, o les baixades de preu com a eslògan de la llet, el pernil salat o els iogurts desnatats, estan a l’ordre del dia i pinten un escenari gens engrescador. Però aquest era l’únic canvi advertit en les lleixes del supermercat; un ball de números sempre a la baixa.

Ahir, però, a les lleixes vaig veure-hi un nou element que em va fer pensar, i molt. Si fins ara el producte s’oferia impúdicament a tothom... des d’ara al meu supermercat, i no crec que sigui l’únic de Catalunya, unes capses de metacrilat selecciona el tipus de consumidor. El qui pot pagar-lo, i el qui no.

L’alcohol ―licors, a més d’alguns vins i caves cars― i les fulles d’afaitar eren, que jo recordi, els únics productes que calia demanar que te’ls portessin quan passaves per caixa. Estaven exposats rere un armari de vidre tancat amb clau. Per això em va xocar veure tancats a clau i forrellat xampús i condicionadors, anxoves i escopinyes, així com també molts vins de baix preu amb la seva alarma al voltant del coll de l’ampolla. Cal demanar als empleat que t’obrin l’urna en què estan exposats. Mira’m però no em toquis...

Una mostra més que la situació es degrada sense fer gaire soroll, de moment. Per això m’imagino que els govern està tan preocupat per la grip nova que sembla que farà estralls aquesta tardor que s’anuncia calenta. Se’ns demana que agafem la baixa tan aviat com ens sentim malament i mantinguem un mínim d’un metre de distància a la feina i evitar les concentracions... No fos cas que amb el virus també s’encomanés el malestar i la gent pensés en organitzar-se en assemblees i vés a saber què més...

Per un moment vaig creure veure el fantasma de l’Orwell dins les caixes, entre les llaunes de conserva. De la mateixa manera que els preus reculen, també ho va fer la meva ment... del 2009 al 1984.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 785

Comentaris (2) add comment

Jordi diu:

	... Al meu condis de referència les escopinyes fa temps que estan tancades com els cD'S de El Corte Inglés, és mes un cop vaig agafar una caixa i vaig veure que era de cartró com l'atrezzo del cinema. Suposo que el bandalisme hi deu fer estralls...
	Abús Vot - Vot +

agost 09, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Segurament. Aquesta setmana han augmentat els articles exposats en vitrines, però cap no és de primera necessitat.
	Abús Vot - Vot +

agost 10, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

Darrera actualització (dijous, 30 de juliol de 2009 02:40)

met.cat