EL PREU D'UN CADÀVER
Aquesta cap de setmana ETA ha volgut compartir amb tots nosaltres el seu mig segle d’existència. Sense demanar-nos-ho, ens ha regalat un parell de trons del seus. Primer va cercar una carnisseria a Burgos i l’endemà va aconseguir alterar el pols a l’illa de la calma. Un tercer ―en argot pirotècnic― va fer llufa.
De fet, la mateixa Guàrdia Civil, a qui anaven adreçats els atemptats, va ser qui va localitzar i desactivar l’explosiu en compliment de les competències que tenen assignades per llei: Auxiliar y proteger a las personas y asegurar la conservación y custodia de los bienes que se encuentren en situación de peligro por cualquier causa.
Dos guàrdies civils han mort de resultes de l’atemptat, i evidentment cal lamentar-se’n i fer-ne les exèquies com cal. Però trobo innecessari el protagonisme que ha tingut en les agendes mediàtiques i polítiques. L’ona expansiva dels atemptats d’ETA es veu multiplicada pels excessos dels mitjans de comunicació i la parafernàlia política que els segueix. Com diu el refrany; el mejor desprecio es no hacer aprecio. Enterrar els morts, sí; però fer-li el joc als terroristes publicitant-la gratuïtament per estendre la por, no gràcies.
A més, estem parlant de dos policies, per tant, amb una formació adient pel risc que la seva feina implica. A més, la Guàrdia Civil, tal com s’explica al seu web, és un Institut Armat de naturalesa militar. Qui hi treballa sap perfectament al que s’arrisca. Només cal recordar l’eslògan que encara llueixen moltes casernes del cos: Todo por la patria. I el todo, que jo sàpiga, ho inclou tot.
Aclareixo, per si algú no sap entendre el que llegeix, que no me n’alegro pas de la mort d’aquests dos guàrdies civils a Mallorca. Tot i tenir una professió de risc, no és excusa per figurar com el 827 i 828 en el llistat macabre d’ETA.
El passat incendi d’Horta de Sant Joan es va cobrar la vida de cinc professionals. Treballadors que lluitaven contra les flames per també auxiliar y proteger a las personas y asegurar la conservación y custodia de los bienes que se encuentren en situación de peligro, en aquest cas pel foc. Ells també tenien una molt bona formació i eren coneixedors del perill que corrien, però ni els mitjans de comunicació ni les autoritats, no van respondre amb la mateixa urgència ni amb el mateix excés de protocol als seus funerals.
Aquest mateix cap de setmana han mort sis turistes neerlandesos en un accident d’autocar al Maresme, i hi ha hagut cinc víctimes mortals més a les carreteres catalanes. Els primers van tenir grans titulars... els altres ja fa temps que són un breu a peu de pàgina. Morts de segona.
No m’agrada aquesta societat hipòcrita que és capaç d’escandalitzar-se, i amb raó, per la mort de dos policies, però que per altra banda troba del tot normal quan un bomber, un ciutadà o una dona morin sovint per actituds injustificables d’un piròman, un conductor begut o un mascle amb excés de testosterona i d’inferioritat neuronal. Terrorisme anònim.
En Fi, com torna a dir el refranyer castellà: Todo necio confunde valor con precio.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 745
Comentaris (3)

Jordi
diu:
Jordi
diu:
|
... Totalment d'acord amb el què dius, el que està clar és que, pels polítics de tercera fila, una mort per terrorisme és una gran possibilitat de nous votants i/o de distreure l'atenció, i es tracta de rendabilitzarla, de tal manera que el pensament, en el fons o potser no tant, és el de no acabar mai amb això. Els altres tipus de morts, incendis, violència domèstica, accidents de trànsit, etc., també poden ser rendabilitzats, es clar, però en menor mesura. I en quant als periodistes (als MALS periodistes, em refereixo), aquests són els pitjors, centrant el focus informatiu allà a on els interessa segons la seva visió esbiaixada de les coses, convertint la imparcialitat en un vocable insignificant i buit. Ja ho va dir Condorito quan va assegurar que la meitat de la població és molt culta i inteligent. El titular del diari va ser: "Condorito asegura que la mitad de la población és imbécil". Doncs això. |
|
Jaume
diu:
|
... Veig que els dos Jordi's coincidim... tot i que el post ha acabat sent un aiguabarreig de temes... Puig; respecte al final d'ETA, recordo una pel·lícula titulada "El Lobo" on a finals del franquisme es va aconseguir el cop més dur a la direcció de labanda, però que els poders fàctisc (o fàstics) de l'Estat no van voler aprofitar per eliminar-la. Amb la banda terrorista en actiu, i això ho diuen obertament al final del film, les reivindicacions nacionalistes de bascos, i també de catalans, no podran anar gaire lluny. Aleshores s'entém que els morts d'ETA sí que s'instrumentalitzen... són morts per Espanya... per la seva santa unitat constitucional. Quin fàstic tot plegat! |
|
Escriure un comentari




