€€€€€H!
És l’únic que se m’acut dir ―cridar?― davant l’allau de propostes per respondre una (més que presumible) sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retalli encara més l’estatut que ja va patir el ribot del Congrés i el Senat. De l’Estatut del Parlament passarem al tururut constitucional.
Ara resulta que l’olla catalana bull mentre es remena amb el cullerot de la data d’una gran manifestació. Manifestar-se és un dret i no em sembla malament. Però tant si es fa abans o després de la sentència... la resposta arribarà tard de totes totes, i només servirà per agermanar-nos en el dol autonòmic.
La mare de totes les manifestacions s’hauria d’haver fet l’endemà mateix que el PP o el Defensor del Pueblo (de quin poble?) van dur el màxim text legal català al Tribunal. Aleshores, el mateix Tribunal s’hauria pogut desentendre de la patata calenta que li endossaven dient que un text passat per dos parlaments, un senat i sotmès a referèndum era la cosa més constitucional que ha existit mai sobre la pell de brau. I assumpte clos.
Però el que s’apropa potser serà més transcendent del que cap ment pensant s’hagi parat a (precisament) pensar. Que Catalunya tingui uns articles retallats per inconstitucionals, mentre altres autonomies els mantinguin sense cap problema. Espanya soleta es carregarà els sistema autonòmic tan constitucional que mai li ha acabat de fer el pes. Llàgrimes de cocodril.
Cornuts i pagar el beure, marejar la perdiu, jugar a la puta i la Ramoneta... hi ha tantes dites i tan nostrades que servirien d’epitafi a tot aquest tinglado, que comença a caure’m bé i tot aquets Estatut. L’han deixat tan poca cosa que potser sí que s’adiu al tremp actual del país.
Però el que més em fot, no és tant que vulguin l’Estatut fet un no res, sinó que la classe política catalana no sàpiga de què va la cosa. Mentre ens preocupem d’un text jurídic que està condemnat a la UCI legal, el nou sistema de finançament segueix la norma de canviar-ho tot per tal que, el tot, segueixi igual.
Potser sí que rebrem més diners, però la gent del carrer ni ens n’adonarem. Els quatre quartos que cauran com el manà caldrà dedicar-los a pagar el dèficit que arrosseguem, més el que la crisi vulgui afegir-hi en forma d’endeutament públic.
Ens estan fotent la cartera i encara hem d’estar agraïts que alguns aturats, després de passar un càsting per demostrar lpúblicament a seva indigència, siguin agraciats amb 420€ per a seguir [mal]vivint.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 799
Comentaris (2)

ferran
diu:
MadeByMiki
diu:
|
... Quina mania tenim amb les manifestacions, ningú en fa cap cas, no serveixen de res. Cal trobar altres maneres de protestar i fer-se notar mes d'acord amb el segle que vivim. Les manifestacions ens serveixen de tant com el parlament de pin i pon que tenim. Com molt be dius hi han moltes dites que parlen de la situació actual, seguim "marejant la perdiu"????? |
|
Escriure un comentari




