CONDEMNADES A VIURE
dimecres, 26 d'agost de 2009 10:27 | 
| 
La crònica negra ens torna a servir un nou plat de violència de gènere, i sembla ser que la realitat ―que sempre s’entesta a superar la ficció― s’escarrassa en servir-nos cada dia titulars cada cop més escabrosos.
Ahir a la tarda un noi de vint anys va matar ahir d’un tret al cap la seva parella de vint-i-dos. L’assassinat d’una persona és sempre condemnable i injustificable, però hi ha massa gent encara que creu que tenir la “teva” parella és sinònim de disposar de la vida d’aquesta quan i com li vagui. El dramatisme puja el to quan se sap que la víctima estava embarassada de nou mesos. Els serveis mèdics, davant la impossibilitat de salvar la vida a la noia, optem per extreure la criatura al replà mateix de l’escala.
El detingut és conegut al barri per ser un delinqüent habitual, pel que a ningú ha sorprès que tingués una arma, tot i que (com sempre) la parella era “normal”. Però la sort d’aquest individu no m’interessa el més mínim, sinó les seves dues filles.
La víctima en tenia 19 i l’agressor 17 quan ja van tenir una criatura. I ara aquesta nena de tres anys es troba amb la mare morta, el pare detingut i amb la germana petita debatent-se a l’hospital entre la vida i la mort. No criticaré pas la feina ―que ha de ser vocacional― dels professionals que van assistir la noia a casa seva, però m’imagino que davant la mort imminent de la mare es deurien veure amb l’obligació moral de treure vida de les entranyes de la mort.
Calia dur-la al món?, i més sabent que va néixer amb una aturada càrdio-respiratòria? Calia fer néixer la criatura d’una mare que no la veure néixer, ni tindrà un pare com cal? Ha de lluitar per sobreviure sabent que si se’n surt estarà estigmatitzada de per vida?
Les víctimes de tot plegat seran aquestes dues nenes, més fins i tot que la mare que ja no patirà més. La llei torna a mostrar-se injusta als meus ulls: Parelles tradicionals o nous tipus de famílies fruit dels nous temps que voldrien ser pares i que per impediments biològics o legals han de passar un viacrucis d’exàmens i tests d’aptituds "econòmicosociològicoèticoimoral" extenuants; mentre que un per altra banda van naixent criatures amb pares que no passen de progenitors i que només són aptes per fotre un mal clau; independentment de la classe social, el poder adquisitiu o la cultura que es pugui demostrar.
Amb un llindar mínim de sentit comú n’hi hauria prou per saber qui pot ser mare/pare o no.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 732
Comentaris (9)
Deric
diu:
|
... Ahir em va semblar sentir que la criatura havia mort. Potser ho vaig sentir malament, no sé. Estic d'acord amb tu que és injust que pares que no poden tenir fills hagin de passar vertaders calvaris per poder adoptar-ne un i fills de la gran p... només per "fotre un mal clau" portin nens al món per a patir i, en moltes ocasions, convertir-se en delinqüents com els pares. |
|
Jaume
diu:
Marta
diu:
|
... Met, la criatura no ha sobreviscut, però crec que sempre s'ha de intentar salvar una vida si hi ha esperança de recuperació. Mira les criatures que s'han donat en adopció i han trobat pares com cal. Mira també el rescat que s'ha intentat fer a l'alpinista del Karakorum i ha estat frustrat. Pendre decisions sobre el tema de la vida és complicat. |
|
Jaume
diu:
|
... Marta, estic amb tu que sempre que es pugui cal salvar vides, i els professionals que van practicar la cesària postmortem deuriem aplicar el protocol, o el que creien que havien de fer. Res a dir. La meva reflexió és molt freda, ja ho sé, però em sembla paradoxal l'haver fet néixer una criatura que la natura ja no hagués deixat néixer, amb l'entorn que l'esperava. Una altra cosa és que després hagués tingut la sort d'una família que l'acollís... una família que hauria hagut de passar uns filtres que els seus pares naturals no. |
|
Marta
diu:
Jordi
diu:
|
... Aquest nadó no va sobreviure i el pare esta condemnat per doble assassinat. Potserhavent viscut hagues anar a parar a una bona familia que l'hagues fet feliç malgrat descobrir algun dia la tràgica història que la va arrossegar a l'adopció. Jo estic vinculat per motius professionals als processos de valoració de persones que volen adoptar o acollir i malgrat sospitar molts cops que hi ha interes econòmic crec que té sentit fer un estudi d'aptitut o sobretot de perfil psocològic per saber que aquest nen que ha patit moltíssim es queda en bones mans. Ja que la biologia no ho cntempla almenys que hi hagi certs filtres per facilitar el camí a la felicitat. |
|
Arqueòelg Glamurós
diu:
Jaume
diu:
|
... Jordi; estic d'acord amb els filtres per adoptar criatures. Només faltaria que cap nene/a passés del foc d'un orfelinat a les brases d'una família que no el mereixi. Però totes aquestes criatures vénen de famílies que no s'han aturat a pensar que un fill et canvia la vida i és una responsabilitat de per vida. Si més no Roger, la critaura que ha mort no ha estat conscient de res del drama familiar... La que deu estar més afectada és l'altra filla de 3 anys que se n'ha fet càrreg la seva àvia materna. |
|
MadeByMiki
diu:
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009