ESCAMPAR LA BOIRA

Un matí clar d’hivern corono un petit coll i sorprenc la vall silent, mig endormiscada, i embolcallada encara amb llençols de cotó fluix. Baixo del cotxe i deixo que l’aire fresc i net d’una nit de glaç se m’endugui les darrera lleganya d’unes pestanyes mandroses. Saludo fort, però les vinyes no em responen.



La carretera no ajuda tampoc a anticipar els secrets del Priorat sota els núvols baixos. Zigzaguejant, descendeix suaument fins que rere un revolt es confon amb la boira. A mesura que baixo, el sol puja. I en arribar al fons ell ja era ben alt per veure-ho tot ben clar.
Comentaris (0)add comment

Escriure un comentari

busy

Darrera actualització (dijous, 27 d'agost de 2009 08:50)

 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a: