DOLÇA INFIDELITAT
dimarts, 8 de setembre de 2009 16:32 | 
| 
L’estiu passat ja vaig començar a adonar-me’n. Aviat em cansava del de sempre. El meu estómac ja no experimentava aquell pessigolleig del principi, quan em repassava amb avidesa el repartiment d’aquell valencià de la cantonada, i frisava per tornar ben torrat de la platja per fer-li una visita i sadollar amb el seu beuratge les meves papallones.
Però les coses ja no eren com abans; tot i col•locar-me a la seva cua, les papallones de l’estómac havien estat substituïdes pels ulls escrutadors de la Rambla, sabedors que en poc minuts tindria entre mans una palla torta per on hi hauria xarrupat la que creia fins ara millor llet merengada de Barcelona.
Aquest estiu no he anat cap dia a la platja. Potser perquè ja no m’abellia veure’l més ni tastar-ne l’orxata. I coses del destí; he decidit canviar la sorra de la Mar Bella per les lleixes de la nova ―per fi― biblioteca del Poblenou.
Va ser una tarda que en tornava, fullejant el préstec que n’havia tret, quan un perfum va arquejar-me els narius despertant-me papallones oblidades. En alçar la vista vaig interrogar-lo amb la mirada. Els italians saben vendre’s, i l’oferta impúdica de noves sensacions eren massa suggeridores com per ignorar-lo.
Des de quan feia que era allà, també en una cantonada exhibint-se a la vista de tothom? La meva llengua va humitejar-me els llavis en acostar-m’hi i el valencià dels darrers estius va desaparèixer de la meva ment al ritme que m’empassava saliva per dirigir-li la paraula. La seva canya aguantava ferma després d’endolcir-me la boca, però sense una ensucrada obscena.
Ara ja sap el que m’agrada i em sóna tot el que vull sense fer-me esperar... però sé que arribarà el moment en què me’n cansaré de fer-ho a peu de carrer. Li proposaré d’endur-me’l a casa i aleshores ja no hi haurà marxa enrere. No sé veure el dia en què el seu tiramisú casolà m’entri a casa... Però sense que s’ho imagini, l’orxata encara me la segueixo ―i seguiré― bevent en aquella cantonada de la Rambla.
Aquest estiu no he anat cap dia a la platja. Potser perquè ja no m’abellia veure’l més ni tastar-ne l’orxata. I coses del destí; he decidit canviar la sorra de la Mar Bella per les lleixes de la nova ―per fi― biblioteca del Poblenou.
Va ser una tarda que en tornava, fullejant el préstec que n’havia tret, quan un perfum va arquejar-me els narius despertant-me papallones oblidades. En alçar la vista vaig interrogar-lo amb la mirada. Els italians saben vendre’s, i l’oferta impúdica de noves sensacions eren massa suggeridores com per ignorar-lo.
Des de quan feia que era allà, també en una cantonada exhibint-se a la vista de tothom? La meva llengua va humitejar-me els llavis en acostar-m’hi i el valencià dels darrers estius va desaparèixer de la meva ment al ritme que m’empassava saliva per dirigir-li la paraula. La seva canya aguantava ferma després d’endolcir-me la boca, però sense una ensucrada obscena.
Ara ja sap el que m’agrada i em sóna tot el que vull sense fer-me esperar... però sé que arribarà el moment en què me’n cansaré de fer-ho a peu de carrer. Li proposaré d’endur-me’l a casa i aleshores ja no hi haurà marxa enrere. No sé veure el dia en què el seu tiramisú casolà m’entri a casa... Però sense que s’ho imagini, l’orxata encara me la segueixo ―i seguiré― bevent en aquella cantonada de la Rambla.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 967
Comentaris (0)
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009