LA CAPITAL D’ESCANDINÀVIA

postdateicondiumenge, 27 de setembre de 2009 17:32 | PDF | Imprimeix


Una illa petita, entre d’altres de més grans d’un racó perdut d’un mar del nord, va ser estabilitzada i engrandida a força de troncs, roncs i temps, per ser el punt estratègic on un gran llac abocava les seves aigües a la mar Bàltica. Mil anys després que s’hi fes la primera estacada, visito aquell enclavament. Les aigües fredes han fet rebrotar els troncs morts que són avui els fonaments d’Estocolm.

Fa mal al cor comprovar com un petit braç d’aigua pot separar la bellesa històrica de Gamla Stan (la ciutat vella), del barri de Norrmalm, on la pretesa modernitat dels seixanta va dotar la ciutat de la seva zona més anodina i impersonal. Les teulades verdes, les façanes de colors, els empedrats de llambordes van ser esborrats per un paisatge més propi del Berlín Oest o del clúster comunitari de Brussel•les.

Sorprèn que el disseny suec no es preocupés més la seva capital de la manera que ho fa ara. Botigues i oficines a ran de carrer cuidats fins al mínim detall, per fer més agradable la vida quan el cel es torni rúfol, el mercuri reculi fins més avall del que un mediterrani pugui imaginar mai, i els arbres mudin el fullam verd intens pel del blanc cotó fluix.

Per tot arreu restaurants italians i tailandesos veuen passar gossos grans com vedells; els únics que deuen menjar suec? El Mälaren i el Saltsjön juguen a passar-se els turistes embarcats en un interminable joc de comportes a Slussen. Una ciutat que reflota vaixells gràcies a la dieta d’uns musclos selectius amb el menú i que té un Sant Jordi protegint-la des del capdamunt bé pot posar-se tres corones per barret.

En tot això vaig pensar quan Estocolm se’m va fer fonedís dins la fosca del túnel de Södermalm. A T-Centralen vaig saber que la meva butaca donava l’esquena a la direcció del tren. Diuen que no fer un viatge de cara és signe de no voler deixar el passat enrere... No vaig ser pas jo qui va triar la plaça, va ser el destí. De ben segur la Reina del Mälaren volia assegurar-se que la recordaria per sempre. No ho dubtis pas!
Comentaris (0)add comment

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a:















L'Arxiu

Copyright © 2010 ---.
All Rights Reserved.