UTOPIA
dimecres, 7 d'octubre de 2009 15:45 | 
| 
No hi ha res com que algú et presenti les coses des d’un angle diferent al que estàs habituat. Si les hi veus ―o te les vols creure― ja depèn de cadascú. L’únic que sé és que tothom va sortir del teatre pres d’un emocionat optimisme; particularment amb els ulls van sortir al carrer amb alguna cosa més que humitat.
Crec que només he anat dos cops al circ a la meva vida, i en ambdues ocasions era tan marrec. No recordo amb especial emoció l’experiència circense. Els pallassos em feien mandra, i més des que volen vendre’m el sobadíssim ¿¡cómo están ustedes!? com l’eslògan de la meva generació.
Diumenge passat vaig encetar la temporada teatral amb Leo Bassi. I quin començament! No sabia ben bé què m’esperava però no comptava pas sortir de La Villarroel havent entès perquè el circ que m’havien venut de petit no em va captivar mai. I és que l’esperit original del Circ era totalment lliure i per tant, subversiu al poder del segle XIX.
La millor manera per demostrar que l’ésser humà era capaç d’aconseguir l’impossible: Domar les feres més salvatges, dur el cos fins al límit volant al trapezi, aixecant pesos o fent cabrioles impensables... El nom del mateixos ja era tota una declaració d’intencions: Gran Circ Mundial, o Universal, o Continental...
I ja que era una de les poques distraccions de la immensa majoria de la població, uns personatges maquillats, per tal que no se’ls reconegués pel carrer per evitar represàlies, aprofitaven l’humor per criticar l’ordre establert i fer política. Potser per això a dia d’avui al poder encara li molesta més la sàtira humorística que no pas la crítica directa?
Em trec el barret davant d’en Bassi; un pallasso en majúscules que tot sol va fer petit l’escenari només amb l’enginy de la paraula, fent-nos posar a tots dempeus clamant per la Utopia? d’un món millor davant la trista realitat d’una societat que està deixant de ser-ho.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 746
Comentaris (3)
Arqueòleg Glamurós
diu:
Jordi
diu:
|
... Però en Bassi no renega del seu passat. Frases que surten a l'espectacle: "Porqué os sentais a primera fila en mi espectaculo... sois gilipollas" -davant de l'amenaça de xutar com pilotes de golf ous-, "Si el que comía mierda"... Ara, això no treu que ensenyi la cara de clown que jo li desconeixia totalment, i la capacitat d'emocionar! |
|
MadeByMiki
diu:
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009