VIDA VIRTUAL

dijous, 22 d'octubre de 2009 14:39 |

Estirat al llit, espero que el meu estómac es ressituï. Noto com l’arròs bullit va obrint-se camí pels budells buits des d’ahir... i no m’atreveixo a aclucar l’ull per si el pei, també bullit, empeny més ràpid que la meva cursa al bany. Desagradable, ho sé, però no puc fer-hi més. Estic de baixa. Què més s’hi pot fer?

Abans d’ahir em confonia amb el llit. Em deixava naufragar entre els llençols. Ahir m’havia eixorivit i vaig posar els ulls com taronges quan la metgessa em va dir que de treballar ni parlar-ne... No me la volia creure, però aquest matí, quan m’he despertat amb els ossos baldats i el coll rogallós li he donat la raó. No puc dir ni fava.

No parlo, per escoltar-me millor penso, que és més ràpid i així descanso el coll. Escriuré; sí, això! Si més no les meves paraules arribaran més lluny, i perduraran molt més, que qualsevol crit que pogui fer des de la meva finestra. En cas que tingués esma d’aixecar-me, obrir-la i forçar el coll.

Dormo, però no descanso. Tampoc suo, ni tosso, ni vomito. No sé ni estar malalt!? M’apuntalo al coixí tibetà per llegir, però m’escolo avall. Sóc Sísif remuntant tothora la torta hipotenusa del meu cos. Perdo el punt i el fil d’on era. El llibre es cansa de mi i se’m suïcida daltabaix del llit.

Sento que plou però no tinc esma de llevar-me i envejo el carrer que almenys es pot desprendre de la pols de les obres. M'agrada veure ploure, però ara no puc. Em limito a escanejar-la per la pantalla. Aigua virtual pixelada en colors. Només els llamps es deixen veure des del llit acompanyats dels trons que amb cada gruny em fan sentir viu; avui que estic en stand by.

Demà farà sol; o això diu la ràdio...

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 813

Comentaris (7) add comment

Carquinyol diu:

	... Espero que et recuperis ben aviat... i si et serveix de consol, avui ha fet el dia ideal per quedar-se a casa i al llit...
	Abús Vot - Vot +

octubre 22, 2009 | url
Vots: +0