ÀGORA

Segons l’etimologia el mot grec agorá prové del verb ageíro que significa 'aplegar'. Així designaven els antics grecs la plaça major de les seves ciutats; el centre religiós, polític i econòmic de tota polis.



Alejandro Amenábar no deixa indiferent al mostrar-nos com l’àgora d’Alexandria deixa d’”aplegar ciutadans” per excloure qui no combregui amb el nou monoteisme cristià. La plaça es privatitza i el monopoli de la fe, del coneixement i la veritat en nom de Déu, es posa al servei de l’ànsia de poder de l’ésser humà.

En una de les primeres escenes es veu clarament com un dels predicadors fa un ús pervers del coneixement científic al creuar unes brases enceses sense cremar-se i obliga de males maneres a fer el mateix a un “pagà” que acaba amb la toga en flames. Sabent trepitjar ràpid i amb força, la capa d’aire existent entre la brasa i el peu no té temps d’escalfar-se, i per tant la pell no té temps de reaccionar; no hi ha dolor. El coneixement científic presoner del poder de Déu. Que li ho preguntin a Galileu Galilei, o a la mateixa Hipàtia; la protagonista de la pel•lícula.

La destrucció de la Biblioteca d’Alexandria en mans del fanatisme religiós, en aquest cas cristià, és el màxim exponent de la voluntat monopolitzadora del pensament. Sense la llum del coneixement la població està predisposada a creure cegament en el què se li digui. La coartada és l’evangeli; és a dir, la paraula de Déu. El ciutadà esdevé creient.

Amb algun excés de photoshop i a marxes forçades, se’ns van succeint la construcció dels dogmes, la negació de la diversitat religiosa i cultural, la submissió del poder polític al religiós. La paraula de Déu ―que en principi era amor― esdevé odi. Els extrems es toquen. Les majories absolutes porten a error absoluts, i les tres grans religions monoteistes del planeta segueixen caient-hi encara avui amb més o menys virulència.

En un moment del film Hipàtia es diu a si mateixa haig de veure-ho tot amb ulls nous, una frase simple però que demostra que el coneixement està obert a tot, fugint de dogmes que obstaculitzen el progrés. Una societat inculta és molt més fàcil de sotmetre i controlar.

Em quedo amb les imatges de satèl•lit de la Terra. El nostre insignificant planeta seguia donant voltes enmig del cosmos, indiferent a la sang vessada pels carrers d’Alexandria.
Comentaris (7)add comment

Carquinyol diu:

...
Tinc sensacions encontrades respecte si anar a veure o no aquesta pel·lícula, per una banda en crida l'atenció però per una altra no em sedueix gaire... de moment, el teu comentari afegeix pes a la primera opció.
 
octubre 26, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Val la pena veure-la, si més no per l'ambientació. Una Alexandria que es baralla per divinats clàssiques o per Jesús... entre grans construccions enrunades dels antics egipcis.
 
octubre 26, 2009 | url
Vots: +0

La lectora corrent diu:

...
Si no conegués la història d'Hipàtia --fins allà on es pot conèixer, que no és molt-- diria que la pel·lícula m'ha agradat molt. Però en el guió s'han pres algunes llicències que no em convencen. De tota manera, aquesta sensació la tinc també sovint quan veig un film inspirat en algun llibre que conec.

Jo em quedo amb la panoràmica en què es veu, des de l'aire, els cristians "parabolans" vestits de negre que corren frenèticament per l'Àgora. Semblen escarabats o formigues corrent amunt i avall.
 
octubre 27, 2009 | url
Vots: +0

Deric diu:

...
No he vist la pel·lícula encara però he llegit un llibre sobre la història d'aquella etapa a Alexandria i el fanatisme catòlic intolerant (que encara contínua vigent)
 
octubre 27, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Jo no vaig mai a veure una pel·lícula si ja he llegit el llibre. passo que em destrossin la "meva història". Per més ben feta que estigui no deixarà de ser la interpretació que un cineasta ha fet de la seva lectura del llibre, i que no té perquè coincidir amb la meva.

Estic amb tu, Deric, la intolerància s'ha anat camuflant al larg de la història amb mil noms diferents, però sempre acabem amb el fanatisme a la boca.
 
octubre 27, 2009 | url
Vots: +0

MadeByMiki diu:

...
Ostres, encara no hi he anat, per primera vegada sento un cert interes per aquesta pel·licula. La part final, és una visió que des de petit m'obsessiona, la nostra immensa petitesa i lo grans i importants que ens creiem...
 
octubre 30, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Si només pensem en nosaltres mateixos ens perd la sobèrbia... i aleshores oblidem que només som pols d'estrelles dins d'una minúscula nau espacial que només dóna voltes a una bola de foc que té a esclala universal té els dies comptats per apagar-se...

És clar que també tenim la ment per a superar-nos i cercar altres llocs on viure i demoatsra-nos que podem fer-ho millor.
 
octubre 31, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a: