REACTIVAT
dissabte, 31 d'octubre de 2009 09:50 | 
| 
Després de la tempesta, la calma; després d’uns dies en stand by, la meva existència ha retrobat l’interruptor de l’on. I ja hi som; l’esperit de la contradicció retorna a l’assalt del meu cervell. Potser és que no m’havia abandonat mai... De fet, quan estic malalt al llit, en comptes de resignar-me al meu estat vegetatiu, ja estic pensant en el què hauré de fer quan estigui actiu de nou...
Passats uns dies en què els llençols rebregats parlen de somnis delirants que deixen els ossos baldats, danys col•laterals d’un batalla de paracetamol i suc de taronges contra un virus del que mai en sé el nom però que sempre està de passa, repenso el que vaig dir que havia de fer ara que ja torno a trepitjar el carrer.
La meva ment no s’atura ni quan estic enfebrat. Pensa més ràpid i el maldecap se’m fa més intens. I em dic prou!, prou!, però no puc desconnectar: El llibre que haig de retornar a la biblioteca abans del dia tal però que no puc acabar perquè ara no serveixo per a llegir res, el pot de tomàquet en conserva obert a la nevera perquè ara estic a règim d’arròs bullit i no sé si es florirà abans de gastar-lo del tot, la trucada de l’altre dia i que hauria pogut contestar això que se m’acut ara i no allò que vaig dir i que ara dubto si va ser encertat, perquè penso tot això tant estúpid si tinc mal de cap i hauria de dormir i descansar...?
Coses que faries just ara que no pots... Però un cop que et reactives et retorna també una certa mandra i ja faràs allò que saps que vas pensar però ara no recordes per a més endavant. Estar malat en certa manera és com treballar; no tens temps per a tu mateix... I l’esperit contradictori m’assalta de nou quan sí disposo d’aquest temps lliure, perquè aleshores no m’abelleix fer res.
Però aquesta vegada no penso deixar que el proper virus m’enxampi a mig fer: Torno a la rutina gairebé diària de córrer per la platja, d’acabar el llibre abans del límit bibliotecari i que aviat la tele en passarà la pel•lícula, d’abocar al blog les cabòries somniades durant la febre i d’aprendre a cuinar com cal el magret d’ànec que em caduca demà ―el tomàquet ja li vaig fer ser― dins la nevera, esperant que aquesta vegada no em quedi ressec i sàpiga reduir bé la salsa.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 672
Comentaris (2)
La lectora corrent
diu:
|
... T'entenc molt bé. De vegades he desitjar tenir una grip o alguna altra malaltia lleu que em permetés dedicar-me a mi durant uns dies, però si això arriba, no tens ganes de res. Una vegada que havia de fer uns quants dies d'hospital em vaig endur feina per corregir, per "aprofitar" aquells dies. Només m'hi vaig dedicar les hores abans d'entrar a la sala d'operacions. |
|
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009