IDENTITAT[S]
Se’ns diu que vivim en un món globalitzat. Les fronteres s’esborren i ara tothom ja és ciutadà del món i concretament d’enlloc. El que es porta, el que es considera modern i avançat avui dia és ser cosmopolita. Adoptar tot el que et vingui de fora sense esperit crític i sense poder aportar res per part teva, perquè de tan cosmopolita ja no saps ni qui ets. En un món tan globalitzat t’has d’identificar amb tothom, excepte amb tu mateix, sinó corres el risc de ser provincià.
Però en un món globalitzat si no ets algú, ningú no t’escolta, ningú no et valora, ningú no et considera perquè no se’t reconeix. “Ser” és una manera d’existir, però per ser reconegut cal “estar” cal un Estat més permanent. Txèquia tem deixar de ser Estat al signar Lisboa i Polònia ho rebla tot recordant que Europa és, i serà, la unió d’Estats, ni de sers ni de ciutadans.
França, el paradigma de l’Estat nació, té por de ser globalitzat. Sarkozy en vol reforçar la identitat; la francesa bien sûr... la Marsellesa, la República, la laïcitat i la llengua de Molière; et un point c’est tout! La matemàtica de l’hexàgon és fàcil i meridiana, te l’apliques i ja ets tricolor.
Avui fa 350 anys que les corones espanyola i francesa van signar en una illa del Cantàbric el Tractat dels Pirineus. Un any després, a la capital del Vallespir, es va traçar la línia on el país va començar a deixar d’estar per a ser-ne dos. Aquesta tarda a Perpinyà, la que fa tres segles i mig era la segona capital econòmica de Catalunya i avui és el cul de sac republicà, ha recordat a la França del Vive le Québec libre! que encara sem catalans per molt patois els hi soni al nord i poco cristinano al sud.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 677
Comentaris (2)

MadeByMiki
diu:
Escriure un comentari




