ELS PILARS DE LA TERRA

dijous, 12 de novembre de 2009 20:52 |

El bon record que va deixar l’Exposició Universal de 1888 va esperonar l’interès per acollir un nou esdeveniment d’aquest tipus a Barcelona. La Mancomunitat de Catalunya aviat va fer seu el projecte i el 1914 va proposar que a prop del riu Besòs ―on el Pla Cerdà ja preveia un gran parc― s’organitzés l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques l’any 1917.

L’esclat de la Primera Guerra Mundial, la inestabilitat política espanyola ―desembocant en la dictadura de Primo de Rivera― i un canvi d’ubicació en favor dels terrenys municipals i estatals a Montjuïc, més propers a la ciutat ja urbanitzada, van fer ajornar el projecte fins el 1925 però que es va acabar endarrerint fins el 1929.

Havien passat quinze anys des del primer projecte. L’electricitat havia deixat de ser una novetat, pel que es va decidir rebatejar-la com l'Exposició Internacional de Barcelona. Se’n va aigualir la representació amb el trasllat dels Estats llatinoamericans a l’Exposició Iberoamericana de Sevilla del mateix any.

Puig i Cadafalch ―quan era al capdavant de la Mancomunitat― va alçar de manera grandiloqüent quatre bessones jòniques al centre del recinte expositiu. El primer intent d’autogovern del país des del 1714 va ser dissolt per Primo de Rivera que un any abans de la inauguració de l’Exposició va ordenar també l’aterrament de la pètria senyera.

L’Ajuntament de Barcelona s’ha decidit finalment a reconstruir-les amb el mateix esperit escenogràfic, no ben bé al mateix lloc que ara ocupa la Font Màgica; "la solució d’urgència" que es va construir per dotar el recinte firal d’un nou element de referència. Només són quatre columnes que sostenen l’aire, però si només haguessin estat pedres, cap dictadura no les hagués dinamitat mai. Recuperem un monument que exemplifica molt bé la cèlebre frase d’en Francesc Pujols: L'esperit català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 1059

Comentaris (2) add comment

Carquinyol diu:

	... El sidral que s'ha muntat amb les columnes des de fa uns anys ençà,... i el que queda encara. Realment, en el fons, tenen molta por als nostres símbols. I nosaltres no ho aprofitem perquè estem carregats de botiflers.
	Abús Vot - Vot +

novembre 12, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Cert Carquinyol. No ens els creiem prou, és aquet autoodi que en surt sovint. No hi ha cap mal a fer-los visibles a casa nostra... diferent fóra plantar les quatre columnes a Dublín, per exemple... Cadascú els seus i respectant els dels altres.
	Abús Vot - Vot +

novembre 13, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat