SERVEIS MÍNIMS
dissabte, 14 de novembre de 2009 09:53 | 
| 
Ahir van acabar els quatre dies de vaga del transport col•lectiu de viatgers a la demarcació de Barcelona. El desencadenant és l’atzucac en què es troba la renovació del conveni en el que hi està inclòs el tramvia. La situació econòmica no és la més favorable per assolir un acord raonablement satisfactori per ambdues parts... Però sempre que dos es barallen ―treballadors i patronal― sempre hi ha un tercer que rep; l’usuari que valida (el que no valida que es foti!).
Dijous al matí vaig anar Diagonal amunt i avall durant les tres hores establertes per la Generalitat. Cap problema, cap vidre trencat, cap aldarull ni cap incident amb el passatge. El metro i els autobusos de TMB ja es van encarregar de dur més gent de l’habitual. De fet, vaig anar més buit del que correspondria en un matí feiner.
Tinc el concepte de vaga molt idealitzat. Distorsionat fins i tot. L’associo a l’esperit romàntic del segle XIX. La paraula vaga em recorda sempre la lectura de Germinal d’Émile Zola: Mines aturades durant dies i dies, obrers amb pantalons bruts de carbó, barricades amb vagonetes tombades, lluita de classes a mort, ideals, utopies... Pel que se’m va fer estrany fer vaga abillat amb corbata i americana tot movent una vagoneta de disseny sota la mirada arrogant de les antigues xemeneies del Poblenou. Si elles parlessin; allò sí que eren vagues en majúscula, oi noies?
Ca l’Aranyó, parada que fa referència a una antiga fàbrica tèxtil, reconvertida ara en el clúster audiovisual de disseny del 22@, és on més gent ben vestida va baixar-hi. I mentre tancava portes em vaig tornar a mirar el plànol ferroviari de l’ATM ―Metro, Ferrocarrils, Rodalies i Tram― de la parada i preguntant-me per què si l’administració pública ens considera un ferrocarril hem de cobrar com si conduíssim un autobús?
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 647
Comentaris (2)
crític de cine
diu:
|
... crec que quan es fa vaga, s'ha de fer vaga. No haurien d'existir els serveis mínims perquè la reivindicació per el seu poder. Això sí, no defenso els piquets que van llençant pedres contra les finestres dels busos i aquestes coses. Una cosa és proptestar per el reconeixment d'uns drets legítims i una altra atemptar contra la integritat física de les persones. O és que tenen alguna culpa les persones que aquests dies han utilitzat els sevreis mínims per pura necessitat?? |
|
Jaume
diu:
|
... És difícil arribar al conscens en els límits del dret a la vaga. Els qui la fan perquè tene raons per a fer-la i els que la pateixen, perquè tenen el dret a seguir fent la seva vida sense gaires entrebancs. I en aquet cas que es tracta de la mobilitat, la cosa encara és més delicada. Però cal reconèixer que molta gent és feliç i no sap en quin món viu. la informació és poder, i és ben cert. Tot i que els avisos de vaga per part de tothom podrien haver estat més amplis i clars; jo m'he fet un fart d eveure gent esperant el tramvia incapaços de llegir els avisos que s'hi havien col·locat, tot i dur una bona estona, més de l'habitual, esperant un servei que no arribava. La gent no llegeix, la gent no entén el que llegeix, i estem en una societat en què no es pot viure sense estar informat del que passa al teu voltant. I després aquests són els primers que es queixen! |
|
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009