VIA FORA!
dijous, 26 de novembre de 2009 21:06 | 
| 
La unió fa la força i és capaç de generar un sisme conjunt de grau dotze en l’escala Times New Roman amb l’epicentre a les redaccions del nord-est peninsular però causant els estralls als nervis del centre constitucional d’una pell de brau més avesada a les envestides de banderilles que a sentir-se dir unes veritats d’una realitat que ―no saben, no volen, neguen, ignoren― entendre.
A Madrid les rotatives madrilenyes ja esmolen els editorials de demà. L’efecte s’ha aconseguit, se n’ha parlat, hi ha qui s’ha posat nerviós davant aquesta iniciativa que ha posat sobre la taula el cansament de la societat catalana d’haver de justificar-se de perquè és com és. El pitjor hagués estat que haguessin ignorat l’editorial conjunta, els fets han demostrat que s’ha tocat el moll de l’os.
Quo vadis Hispania?, s'haurien de preguntar al quilòmetre zero, però no sé si la lectura que en faran més enllà de l’Ebre serà l’acurat i reflexiu que caldria, l’experiència em diu que no. Tampoc sembla els importi gaire la realitat catalana, sempre reduint-la a una malaltissa obsessió pels diners i la llengua. Ja s’ho trobaran. Aquesta iniciativa, però, també hauria de fer reflexionar els nostres polítics. Estaran a l’alçada si al final el Constitucional acaba retallant una llei sotmesa a referèndum ja vigent? Entendran per fi la paraula unitat?
Hi ha qui considera que l'editorial arriba massa tard, però jo hi veig l’efecte d’una bola de neu. L’editorial adverteix que Catalunya no està a dormida i sabrà trobar la resposta assenyada. Ja hi ha part de la societat civil que s’està movent sense esperar tuteles: Consultes independentistes a més d’un centenar i mig de municipis d’aquí menys d’un mes, noves opcions polítiques per a les eleccions de la propera tardor...
Aquest editorial no la interpreto tant com una defensa d’un estatut agònic davant un tribunal deslegitimat, sinó com una advertència que pot suposar la gota que faci vessar el got de la paciència de molts catalans. Tres anys són massa, demanem explicacions i se’ns respon amb agror.
Com bé diu el Quixot: Ladran luego cabalgamos.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 657
Comentaris (4)
Carquinyol
diu:
Clidice
diu:
Jaume
diu:
|
... A Catalunya fa temps que hi ha un xup-xup que es perceb arreu. La societat no passa de la política, però sí dels polítics. I aquesta manera de fer de la societat civil els està deixant en evidència... O actuen o aviat en pagaran les conseqüències. Es deuen al poble i si el poble demana solucions i unitat d'acció però no són capaços de donar-la... doncs el poble haurà de canviar de polítics.  |
|
MadeByMiki
diu:
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009