EL NOBEL DE LA PAU

postdateicondijous, 10 de desembre de 2009 19:32 | PDF | Imprimeix
No penso valorar la concessió d’aquest premi al president nord-americà. Tant de bo serveixi per posar seny a les relacions internacionals i millorar el panorama mundial. Jo el que vull és exposar una reflexió que avui he recuperat del meu viatge a Escandinàvia el passat setembre.

Fa 200 anys que Suècia no ha tingut cap conflicte bèl·lic. Aquesta informació la vaig rebre pels auriculars del vaixell turístic que navegava pel llac Mälaren descobrint-me les belleses d’Estocolm. Aleshores vaig pensar que si Noruega va independitzar-se de Suècia feia 104 anys... Noruega i Suècia van pactar civilitzadament la seva separació... Doncs sí. I la veu mexicana que tenia inserida als pavellons auditius va donar-me un exemple del que és un divorci ben portat.

Alfred Nobel va deixar escrit al seu testament que cedia tota la seva immensa fortuna a l’estat suec per tal que instituís uns premis que haurien de ser concedits a persones d’arreu del món que haguessin demostrat al llarg de la seva trajectòria l’excel·lència en el camps premiats.

L’inventor de la dinamita va morir el 1896. Noruega va independitzar-se nou anys més tard i el Premi Nobel també va entrar en el pacte entre els ambdós estats: Estocolm seria la seu on se seguirien entregant tots els premis, exceptuant el de la pau, que des d’aleshores s’entregaria a Oslo el dia dels Drets Humans. Justament la data en què Alfred Nobel moria amb 63 anys a San Remo.

Un Premi que predica amb l’exemple. A tres dies que Catalunya visqui una nova jornada democràtica demanant un divorci civilitzat amb Espanya, m’ha semblat adient recuperar el bon veïnatge de la península escandinava per a posar-lo d’exemple per a tota la península ibèrica.
Comentaris (4)add comment

Carquinyol diu:

...
Una pregunteta... qui tenia l'equivalent dels tancs ? Noruega o Suècia? Ho dic bàsicament perquè aquí, el que té els tancs, no és fa precissament "el suec" en això de "bon veinatge"...
 
desembre 10, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Suècia era la potència i Noruega qui va independintzar-se. Segons tinc entès els britànics van vèncer els danesos al segle XIX i van obligar-los a cedir Noruega als suecs, que en aquell moment no se'n van desentendre.
Com que Alfred Nobel va cedir la seva fortuna a Suècia, els seus premis es van repartir al dividir-se l'estat suec.

Coincideixo amb tu amb què en el cas de la nostra península el repartiment de l'Arxiu de Salamanca, tipus fotos Centelles, serà més complicat... o impossible. Però els tancs, crec que no els podran treure... més que res perquè la Unió Europea no es podrà fer el suec amb una violació tan bèstia de la democràcia dins del seu territori. Els temps canvien i per primer cop en 300 anys la resposta del tipus "macho ibérico" s'haurà de castrar i acceptar les urnes.
Si no s'arriba al bon veïnatge no serà pas per la nostra part... però serem veïns amb pis de propietat, no de rellogats.
 
desembre 11, 2009 | url
Vots: +0

Arqueòleg Glamurós diu:

...
Fa 200 anys que Suècia no ha tingut cap conflicte bèl·lic

I la segona guerra mundial?? Ho considerem un petit incident??

Molta sort amb la jornada electoral de diumenge! Tan sols espero que aquest cop tingueu més controls democràtics i participatius que a Arenys i un resultat menys semblant al de Teodoro Obiang a Guinea. un donaria credibilitat, creu-me!
 
desembre 11, 2009 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Arqueòleg; evidentment les dues guerres mundials no són cap petit incident. En les dues conteses Suècia es va mantenir neutral, si bé és cert que davant la imminència de la Segona, el país es va preparar militarment, però finalment es declarà neutral.
Però un cop Alemanya va ocupar Dinamarca i Noruega, Suècia es va veure forçada a permetre el pas de tropes i subministraments pel seu territori... però ajudant la causa dels aliats.

Osona és qui millor s'ha preparat i el fet que hi hagi uns 140 mitjans de comunicació gairebé tots de fora de Catalunya vol dir alguna cosa.


Et dono la raó amb el resultat a la búlgara. Qui ja està convençut es mobilitzarà. Votar no legitima el sí, per això, qui podia fer la campanaya pel no, ha optat per boicotejar la consulta. Amb una particiació alta el resultat és més fidel a la realitat. Però qui no hagi entès encara que això va de debò i se n'exclou, no és feina dels independentistes fer la campnaya que haurien de fer els unionistes.
 
desembre 12, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a:















L'Arxiu

Copyright © 2010 ---.
All Rights Reserved.