EL DIA “D"

dissabte, 12 de desembre de 2009 08:31 |

“ i adéu a deu anys de merda no veia el dia que arribés i marxés de la meva vida i em fot mastegar això és xiclet merda de pa i merda de dona i merda de tot plegat i els calés que m’ha fotut la molt però lliure per fi... Collons!”

―Quèèèèèèèèèèèèè!?

Les pupil·les eclipsen els seus iris turquesa. Els maxil·lars s’esbatanen i la saliva fa un salt al buit. L’entrepà es veu alliberat i rebota sobre la catifa badallant fuet. Es desploma sobre el sofà absorbit per la pantalla del menjador. Del sotrac, la llauna bolca un orgasme de cervesa damunt els papers de l’advocat.

Crits escolant-se des del carrer. Clàxons solistes. Gira el cap vers la finestra mig ajustada, el doble eclipsi, però, segueix fixat en el plasma penjat a la paret. S’aixeca. Es frega els cabells amb les mans. Clàxons in crescendo. S’acosta a la finestra. S’atura per agafar el mòbil, xoca amb la taula, renega i plou cervesa sobre l’entrepà.

―Qa fort, qa fort, qa fort! Però per què cony la truco!?... Hòstia puta, Adrià! Haig d’aprendre a viure sense ella d’una puta vegada! Zorra zamorana; ara sí que et perdré de vista!

Quarts de quatre i al carrer sonen cassoles. Torna a seure tapant-se la boca. Busca sota els coixins. Canvia el mòbil pel comandament. Zàping d’urgència. TV3 i BTV comparteixen el directe. La pública espanyola amb els pixats al ventre repeteix cantarella amb la imatge fixa d’Especial Informativo. Les privades a la seva. I les internacionals...

―La CNN i la BBC estan emetent el senyal del 3/24! Qa fort, qa fort, qa fort!

Una traca sacseja els vidres. S’aixeca d’un bot aixafant fuet i suc de malta fins arribar a la finestra. Assenteix; al caos simfònic del carrer ara s’hi ha afegit les campanes de la parròquia de la cantonada. Es fa de nou amb el telèfon i obre el batent. Surt.

―Línies saturades!? Qa fort, qa fort, qa fort!

De tot el guirigall festiu es fixa en la veïna del davant. És al bacó, amb només calces i una samarreta ajustada de tirants, penjant una senyera amb quatre agulles d’estendre de fusta. Ella el saluda desinhibida d’alegria. Ell li retorna el somriure, li pica l’ullet. Ambdós abandonen els balcons a la cridòria del carrer.

―¡A la mieeeeerda, Isabel! ―llençant el mòbil damunt la sentència de divorci.

A la CNN ja han comprès perquè el seu traductor hondureny no entén el què s’està dient al Parlament. TVE encara està en continuïtat. TV3 ja serveix les imatges de la Ciutadella a mig món i ell comença a remenar armaris i calaixos.

―Aquí estàs! Qa fort, qa fort, qa fort!

Reapareix al balcó amb l’estelada. La veïna, amb una ampolla de cava a la mà, el repassa rere la senyera que la vesteix de melic en avall. Li retorna la picada d’ull. Adrià li aguanta la mirada i només pensa en posar un bon pal a la bandera. Assenteix i s’esmuny dins de casa altre cop.

―¡Qué bien, qué bién, ya no follo con Isabel!

S’afanya a treure’s la camisa i el pantaló de pinces que ha dut al judici per una samarreta negra que li estreny els pectorals. Presenta armes. Les encabeix dins dels texans de cul perfecte i les exhorta a la conquesta de nous territoris.

Perfumat i trempat escolta com Washington no interferirà en l’assumpte si tot es canalitza de forma democràtica i pacífica abans d’apagar la tele. Pren la caçadora de damunt el llit d’una revolada i fuig corrents. Li cau la cartera. S’ajup per recollir-la i una foto oblidada d’Isabel se’n desprèn. Retorna sobre les seves passes fins a l’habitació i abandona la foto carnet dins d’una capsa de sabates plena d’una dècada de somriures amargs.

S’encamina cap a la porta amb l’entrecuix demanant guerra. Obre la porta i quan ja és al replà; s’atura. Entra de nou al pis a trobar la capsa. Furga dins la caçadora, recupera la cartera. N’extreu el DNI. Se’l mira.

―Ja ho llençaré demà!

El fica dins la capsa i la deixa sobre la tauleta del rebedor.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 766

Comentaris (0) add comment

Escriure un comentari

met.cat

EL DIA “D"