VIATGE A ÍTACA

dimarts, 15 de desembre de 2009 20:01 |

Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. Així finalitzava l’editorial conjunt de dotze rotatius catalans del passat 26 de novembre. Molts el vam veure com un cop d’efecte en defensa de l’estatut agonitzant. El darrer intent de l’autonomisme per salvar els mobles. Però no se n’han sortit. Intentaven salvar l’actual idea d’Espanya i Madrid no va agrair el gest; més aviat van tornar agredir a cop d’editorials, mentre que la societat catalana no ha esperat cap retallada per començar a respondre.

La societat civil ha pres la iniciativa. Ha organitzat unes consultes per preguntar-se a ella mateixa què vol ser de gran. Sense cap suport institucional i minimitzades per la majoria de polítics d’aquí i d’allà, sense anuncis per televisió ni falques a la ràdio que les publicitessin, organitzades i pagades de la butxaca de milers de voluntaris arreu del país i tot i saber que el resultant no seria legalment vinculant... un terç dels ciutadans convocats va decidir acostar-se a les urnes en un diumenge sense incidents. Només això, ja és un èxit.

Els qui les van minimitzar ara treuen pit esgrimint la baixa participació. I jo sóc el primer en plànyer-la. M’hagués agradat que més gent hagués votat, sobretot els partidaris de seguir amb Espanya, que són molts més dels que ho van dir no, però no són tots els que es van abstenir. Amb una participació més elevada, el no superaria amb escreix el misèrrim 3,21% que va obtenir i l’aclaparador 94,89% del sí es veuria reduït, però tant com per perdre?

Per què els partidaris del no no van anar a votar? Per què no era vinculant? Per què percebien l’organització com a tendenciosa? Per què no ho veien de bon ull? Per què no ho van considerar seriós? Per què passen del futur del país? O perquè votar el no es legitimava el sí? M’inclino principalment per aquesta darrera. En tot cas el tabú sobre la independència ja ha caigut. Se’n parla.

L’important ―i el que més ha interessat a la premsa internacional― és l’autogestió que la ciutadania ha fet de la democràcia. El resultat té una lectura quantitativa interpretable, però la qualitat que destil•la és innegable. La societat s’està començant a moure de debò després d’anys de perplexitat amb voluntat d’arribar a bon port, i no dubto que sabrà desmarcar-se d’oportunistes precipitats que, l’endemà mateix, ja volen apropiar-se de la feina anònima de milers de voluntaris.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 843

Comentaris (2) add comment

Carquinyol diu:

	... Penso que el que és realment important és que la societat civil es mou sense seguir el camí de cap polític concret, i és molt bona senyal, perquè justament la societat qui ha de marcar el camí a seguir, no pas un grupet de polítics.
	Abús Vot - Vot +

desembre 15, 2009 | url
Vots: +0

marta diu:

	... Molt bé Met. Ja era hora que en els despertadors es posessin piles.
	Abús Vot - Vot +

desembre 18, 2009
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat

VIATGE A ÍTACA

Carquinyol diu:

marta diu: