EUFEMISMES MONETARIS
Aquest matí tenia una cita amb la sotsdirectora de la meva oficina de la caixa. Un lamentable i inexplicable error informàtic em podria haver costat un bon maldecap amb hisenda en la propera declaració de la renda. Assumpte solucionat ―amb tracte exquisit― a primera hora del matí... hauré de seguir el tema de ben a prop, no fos cas que amb tanta fusió de caixes siguin els meus quatre duros els qui pateixin cap dany col·lateral.
Un cop el lamentable error informàtic havia estat corregit he desplegat el meu eficaç paraigua auditiu que repel•lia sense problemes el plugim d’ofertes d’estalvi i de bondats d’una nova targeta de crèdit que molt amablement m’anava oferint. Fins que hem arribat al sector immobiliari, aleshores m’ha interessat la seva xerrameca.
Segons diu des de fa una mesos han començat a concedir de nou préstecs hipotecaris. Es veu que el sector del totxo remunta ajustant preus. Li he comentat que al Poblenou, on m’agradaria continuar vivint, l’ajustament de preus és un eufemisme que fa mal les orelles. És la zona de moda de la ciutat. Entre el Fòrum i el 22@ i amb la platja a tocar hi vénen a viure molts estrangers que sí poden pagar els preus que no estan encara a l’abast de la meva butxaca...
I aleshores ha posat uns ulls com taronges. Estrangers, però d’on? Sí, dona, amb tanta oficina i multinacional que estan posant la gent del nord d’Europa s’ho pot permetre. Ah! Ha fet ella, i és quan m’he adonat que la sotsdirectora ―tan pija ella― havia entès estranger com un eufemisme d’immigrant i això l’havia sobtat. Ja se sap que la diferència entre un immigrant i un estranger és només un qüestió de calés. El que encara no tinc clar és si el prejudici l’he tingut jo, ella, o tots dos alhora.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 755
Comentaris (6)

MadeByMiki
diu:
Jaume
diu:
|
... Aquest és el problema, que volent ser tan políticament correctes, el llenguatge es torna assèptic que ens confon. La llengua ja no és una eina de comunicació, sinó de confusió. I jo també penso que el totxo està en caiguda lliure, encara que de moment hi ha qui faci l'impossible per a què segueixi pels núvols. |
|
Jordi
diu:
marta
diu:
|
... És curiós, però jo sóc també de l'època en que "estranger" per mí és sinónim d'europeus i "immigrant" dels nouvinguts subsaharians o sudamericans, i no per discriminació econòmica, sino perquè el mot estranger el varem sentir quan van començar les onades turístiques en el nostre país a les darreries dels 50.Com diu en Jaume la llengua ens confon. |
|
Clidice
diu:
|
... això de l'eufemisme ja comença a ser motiu de "recutxineu", perquè el que era coix va passar a ser invàlid, després disminuït, després discapacitat, ara persona de mobilitat reduïda ... però continua anant coix. Ara, aquests tics d'un segon són d'allò més reveladors. Què passis unes bones festes |
|
Escriure un comentari




