ON ÉS LA PLATJA?

diumenge, 20 de desembre de 2009 05:00 |

París, maig de 1968. S’aixeca amb ràbia espontània el paviment dels seus carrers amb promesa i il·lusió universitàries de canviar la societat del moment. L’impossible es va acabar materialitzant i l’única platja possible és la sorra que cada estiu l’ajuntament aboca al costat de Notre Dame. El Sena, com aleshores, flueix immutable com si res.

Barcelona, desembre de 2009. S’aixeca amb desconcert veïnal el paviment del meu carrer amb la promesa municipal de soterrar els contenidors de les voreres. La impossibilitat de l’ajuntament per acabar les obres en el termini previst m’aboca a passejar per la platja propera per estar tranquil fins que les escombraries puguin fluir sota les llambordes reasfaltades.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 658

Comentaris (1) add comment

Clidice diu:

	... Un paral·lelisme molt encertat, per tot allò que dius sense dir m'has fet riure, gràcies que et sigui lleu! i Bones Obres i Feliç Llamborda Nova
	Abús Vot - Vot +

desembre 22, 2009 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat

ON ÉS LA PLATJA?

Clidice diu: