ESCRIPTURA VISCERAL

dimarts, 22 de desembre de 2009 18:18 |

Plasmar les vivències sobre el paper no sempre és fàcil. A vegades em surt tal com raja sense acabar d’entendre per què em surt tan fluid. Un cop ho tinc davant m’adono que la consistència és mínima i sens dubte expressa que el meu interior no està del tot tranquil.

Hi ha cops que per més que m’hi esforci, no hi ha manera. Estic del tot decidit a donar el millor de mi mateix però se’m resisteix. El col·lapse és tan gran que el poc que puc aconseguir se’m fa dolorós. Esforç titànic de resultats misèrrims. Quina merda!

Sigui com sigui, sempre ho duc dins. Fets, records... inputs que interioritzo, que m’empasso ben mastegats gaudint conscientment de matisos, textures i flaires suggerents. A voltes, però, engoleixo la realitat que tinc davant sense estar gens segur de què és el que em sotragueja la gola i em colpeja la boca de l’estómac.

Tot ho duc dins i mai sé com ho acabaré exterioritzant. Amb la lectura del que he aconseguit crec entendre’m. Ni el més polit dels miralls s’hi podrà mai igualar. Molts cops, però, la realitat ofèn. Sóc el que penso, el que sento, el que ignoro i el que menjo. Sense eufemismes. Una realitat creada en la més estricta intimitat per a consum propi que amb un toc de cadena desapareix per sempre en les clavegueres de l’oblit.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 964

Comentaris (0) add comment

Escriure un comentari

met.cat

ESCRIPTURA VISCERAL