QUO VADIS
Aturo el tramvia a la terminal de Sant Adrià. M’aixeco del seient i encara no he pogut sortir de la cabina que m’aborda un noi:
―La estazión del treno?
Italià. Malament. La meva inconfessable debilitat. No els suporto.
―Aquí ―li dic assenyalant l’estació de Sant Adrià que queda just al costat de la del tram. En aquell moment arriba un rodalies. No sé si anava a l’hora o no, però ha arribat just quan jo el necessitava per il·lustrar la resposta. Mai hagués imaginat que arribaria el dia en què donaria les gràcies a la Renfe: Al Nadal tot és possible.
El tio es mira el mòbil i em diu: ―Para Granada?
No puc, no puc. No els suporto. A Mataró i no gaire lluny més, noi; he pensat mirant-lo: ―No; a Sants.
―Cómo? ―O potser ha dir Como? Perquè era un castellà italianitzat que no parava gaire cura als accents.
―El tren. Has d’anar a Sants donde està la grande stazione i d’allà surten los trenes que van a Granada.
M’he sentit d’allò més imbècil mentre li donava les indicacions en catanyol per fer veure que sabia dir quatre paraules en italià quan no en tinc ni idea. Però els italians em treuen de polleguera i el meu cervell es col·lapsa i intenta empatitzar amb l’enemic. Admeto que si no m'acabava d'entendre en part era culpa meva.
―Ah! ―Ha dit. Gran resposta, sí senyor.
El millor de tot és que me’l mirava amb condescendència mentre me’n reia de mi mateix. Li volia fer entendre que els trens de Granada no passen per la línia del Maresme... gesticulant: Com us ho faríeu per representar la grande stazione de Sants que a més a més és subterrània? Pobre noi; amb aquella cara de no saber on era ni on anava...
Sense ni mirar-me ha trucat pel mòbil i ha sortit del tramvia sense ni un simple grazie. Sincerament; ja t’apanyaràs que jo ja haig de sortir. Italians! No puc amb ells: Dimonis amb cara d’àngel.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 679
Comentaris (0)

Escriure un comentari
Darrera actualització (dimecres, 23 de desembre de 2009 18:52)




