POSANT CARRERS

dimecres, 30 de desembre de 2009 20:26 |

Sóc au diürna. Mai m’ha costat llevar-me d’hora. Alguna cosa hi deu tenir l’aroma del cafè que es filtrava a la meva habitació des de la cuina on ma mare es prenia la primera dosi de cafeïna del dia a les cinc del matí. Les meves parpelles s’avançaven així al Sol mandrós...

Després d’uns dies de començar a treballar relativament tard ―6, 7 del matí―, he enganxat una quinzena on la paraula matinar pren tot el seu significat. Sóc masoquista? Potser sí; m’agrada fer els primers serveis del dia, però sobretot el cafè de les 4 del matí que em transporta més enllà de la son.

Aquesta matinada, la humitat m’ha rentat les rodes de la bicicleta. A cop de pedal m’he sentit amo de la Diagonal i en dies de fred m’estimula pensar en la dutxa calenta que em regalaré de premi a un quart d’hora d’spinning urbà.

Relaxat i encorbatat passo a recollir les claus del tramvia que m’han assignat. El meu bon dia és respòs amb més o menys entuasiamen pels companys; i pel bona nit de l’inspector i de l’operador que han passat la nit en blanc.

Un cop entro al meu tramvia em creu amb el company que me l’ha deixat ja preparat i amb la calefacció de la cabina engegada. Aleshores és quan m’adono que ell s’ha hagut de llevar encara més d’hora que jo. No em puc queixar; si bé jo poso la Diagonal, hi ha qui posa l’autopista del Maresme o del Vallès. Vejam quin dia s’obliden també de posar-hi els peatges.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 735

Comentaris (0) add comment

Escriure un comentari

met.cat

POSANT CARRERS