LA PRIMERA VEGADA

dimarts, 12 de gener de 2010 16:20 |

Avui fa sis anys que vaig sentir la seva potència entre les meves mans. No penseu malament ―o sí―, però em refereixo al primer cop que vaig conduir un tramvia. Recordo bé el primer dia a la feina. El fred humit de primera hora del matí davant les portes de les cotxeres del Trambaix prop del Llobregat, a Sant Joan Despí.

Benvingudes, presentacions i primeres paraules amb companys que encara avui podem dir-nos bon dia. Pel matí primeres nocions de teòrica per treure’ns l’habilitació de conductor; de fet era el primer dia de tramescola. I després de dinar primera classe pràctica.

L’olor de nou que desprenia l’interior del tramvia aclaparava. I la visió dels seients embalats i el terra plastificat i amb cartrons per evitar embrutar res abans d’inaugurar-los no crec que l’oblidi. Seure a la cabina i mirar enrere pel retrovisor copsant la longitud del bitxo va acollonir-me... amb 33 metres i 40 tones allò era molt més gros que el Nitbus!

La prova de foc va ser moure’l. Amb només una mà! L’esquerra aferrada al potenciòmetre, tímidament lliscant-lo amunt, i el tramvia grinyolant mandrosament cap endavant... La porta de la cotxera oberta, el cor desbocat i el cervell pendent de conceptes encara tendres mentre anava de camí a Cornellà: triangles i barres intermitents, enclavaments, homes morts, desviades, directes, campana, escapament, deriva... fins que a l’entrar a la parada de Les Aigües el formador va dir canvi! Esbufegant i suat vaig aixecar-me del seient desanimat per no haver estat capaç de fer-ho millor. Ja se sap que les primeres vegades mai no...

I aquest matí, en sortir de cotxeres ―ara al costat del Besòs―, he fet l’ullet al tramvia encara buit de gent mirant-lo pel retrovisor felicitant-nos l’aniversari.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 850

Comentaris (3) add comment