COMPTE ENRERE
Aquesta setmana m’acomiado d'uns paisatges que han estat la meva quotidianitat els darrers cinc anys. Mai es pot dir mai, però segurament ahir dilluns va ser el darrer dia en què vaig circular per la Rambla de la Mina.
Un decrescendo numèric sense aturador. Ahir va ser la T6. Dijous l’adéu serà doble; a Badalona i a la T5. I els tres darrers dies de gener la T4 posarà el punt i final a una feina encarrilada.
Quan a partir de febrer pugi al tramvia ja seré un passatger més. Gaudir del paisatge urbà sense haver-me de preocupar de res que no sigui prémer el botó de la porta per baixar allà on vulgui.
La cabina deixarà de ser el meu hàbitat. L’hauré de veure rere la porta de vidre tancada... Però cada cop que atengui els companys que em truquin al centre de control, la meva veu sí que podrà entrar-hi gràcies a la ràdio. Escombrarà tots els racons de la cabina i em retornarà amb un eco familiar des de l’altra banda de la línia.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 623
Comentaris (3)

Antoni
diu:
Carquinyol
diu:
Escriure un comentari
Darrera actualització (dimarts, 26 de gener de 2010 11:51)




