LA FI DEL PARADÍS

dijous, 4 de febrer de 2010 02:35 |

Les gotes de la rosada li llisquen galta avall quan la cridòria dels temporers entrant al camp la desperten. Amb l’alegria de saber que per fi ha arribat el gran dia recorda amb certa tristesa l’Empordanesa i l’Alexandre, les amigues que no van poder arribar ni a florir i per poder veure el sol ixent d’avui. Les seves restes encara es poden veure escampades entre l’herba que envolta els fruiters. La visió dels seus esquelets l’esgarrifen; hi aniré per vosaltres es convenç just quan la remor del tractor foragita els ocells que han passat la nit entre el brancam.

No ha passat gaire estona des que ha percebut la vibració del sòl que nota com la tremolor afecta directament el seu arbre i com la branca comença a ser sacsejada violentament. Inconscientment s’aferra fort al seu peduncle, no pot reprimir un atac de vertigen; cridaria si en sabés! Després de tants mesos suspesa s’adona que l’alçada és més gran que no pensava. Ara que ja és tan a prop de la seva planeta no voldria pas acabar estavellada com les aquelles dues.

L’última vegada que la branca es va vinclar d’aquesta manera no feia un dia tan esponerós, ans el contrari: Tot era fosc, tot era fred, tot era moll, tot era vent, tot era cops... Tota ella era por i neguit veient caure la Mingueta esporuguida de trons i la Bella Donzella clivellada de calamarsa. Sort de l’Stayman, sempre tan ufanosa i grassoneta, que penjada d’una branca més amunt la va protegir de l’envestida del gel. Ara, però, els espasmes de la branca anuncien que ja és prou madura per deixar-se anar, com fa la Fuji que ja fuig cap al buit. Muda la por per la il·lusió i encomanant-se a Newton... Hi va!

“Adéu, mare de saba generosa! On hem durà aquest salt de maduresa? Gelades de març van voler matar-me a la flor de la vida. On aterraré després d’aquest vol d’àngel? Ventades d’abril van voler fer-me saltar abans d’hora. Ànsia!; en quines mans em sabré valorada? Cada nit milers d’estels han envejat la brillantor meva pell! En quina taula benestant seré exhibida? El sol d’estiu m’ha fet d’or el meu cor! Quina boca besaré? Jo sóc una Bellesa de Roma; Boqueria, ja vinc!”.

Si hagués caigut damunt de l’Emperador, la patacada no hauria estat tan forta, però la Nana és qui li ha malparat el cop. Però aviat oblida el dolor abandonant-se extasiada al tacte impúdic de les seves companyes. Conèixer de prop el seu perfum, tastar-ne les diferents dolçors i comparar-ne la textura de les seves pells fins avui sempre contemplades i imaginades en la distància. A poc a poc va sent colgada per d’altres nouvingudes... Però no pot estar-se d’admetre que ella ha madurat com cap altra.

El remolc, com les veus del temporers, s’atura de sobte enmig de l’arbrat alineat. Una fressa desconeguda les fa mirar-se expectants sota el sol de migdia. La Golden que corona la cantonada esquerra fa un parell de salts, però no pot veure res més que un seguit d’esquenes vinclant-se rítmicament damunt unes petites estores al so d’unes veus somnolents que, tal i com han començat, emmudeixen.

Amb un sotrac el remolc segueix com un quisso fidel el tractor que s’ha tornat a posar en marxa tot capgirant les viatgeres. Bellesa de Roma s’enlluerna amb la sobtada claror en reaparèixer a la superfície entre la Reineta i l’StarKing que han cuitat a apartar-se en veure venir aquella mà negra que acaba per engrapar Bellesa de Roma. Aquesta, amb mirada indolent, no veu el moment en què aquelles mans fastigoses la retornaran al remolc. Per un moment tem que se la vulgui menjar allà mateix, de tan apetitosa que se sap, i no poder guarnir cap taula ben parada. Per sort apareix un home de pell blanca que li treu Bellesa de Roma de les mans; ja respira alleujada.

―Aquesta no serveix ni per a fer-ne suc! ―es lamenta tot llençant-la al terra.

―Però què s’ha cregut aquest pagesot!? ―s’indigna Bellesa de Roma en veure la roda del remolc acostar-se-li sense miraments. ―Sàpiga que jo sóc la més dolça de totes! Un pagès de debò hauria de saber que els ocells només picossegen les millors!

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 1796

Comentaris (2) add comment

Clidice diu:

	... Un conte molt bo! i ja tens raó ja, els pagesos d'avui, com han fet sempre les persones, només miren l'aspecte de les coses
	Abús Vot - Vot +

febrer 04, 2010 | url
Vots: +0

Jaume diu:

	... Celebro que t'hagi agradat. És el meu petit homenatge a les tres pomes Golden de Girona que em menjo cada dia.
	Abús Vot - Vot +

febrer 05, 2010 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

met.cat