NEGATIVITAT ANTINATURAL

Quan el toro, ensangonat i extenuat, envesteix per enèsima vegada el picador perquè li fa mal en mig de la plaça; el seu instint l’incita, l’obliga, l’impera a defensar-se contra l’agressió de les moltes burxades que rep el seu llom salvatgement torejat. El brau no sap que morirà, per això ataca qui li està fent mal. Perquè li va la vida sense saber-ho.

Totes les aus defensen amb becs, urpes i amb tot el que la natura les ha proveïdes per defensar llurs cries. Des de l’àliga fins al pit-roig són capaces de morir per salvar la descendència encara que el combat se’ls presenti desigual i condemnat al fracàs.

Alguns mascles d’aranyes i pregadéus es deixen devorar per les femelles per aconseguir uns instants més de còpula. Es lliuren a una mort a mossegades només per transmetre vida.

Hi ha animals gregaris que també moren pel bé de la comunitat; formigues, abelles, vespes, tèrmits... Tots tenen en comú que moren en positiu; deixant d’existir deixen espai als nous espècimens que s’hauran salvat.

Els humans ens diferenciem de la resta d’animals per la capacitat de raonament que ens ha fet conscients de nosaltres mateixos i sobretot de la nostra mort. Des de fa segles ens preguntem què hi fem en aquest món si hem d’acabar morint. Pensem ―segurament massa― per donar sentit a la nostra existència sense voler admetre l’evidència que som mers transmissors de gens. No volem morir per egoisme. En l’ésser humà prima l’individu a l’espècie. Això ens fa vulnerables i ens angoixa l’existència: Vivim morint.

L’instint de supervivència; de reproducció, és el que guia la vida. Cap ésser viu no en dubta, no objecta que res pugui sortir del guió establert per la Natura. Només els humans ens hi oposem... Cada cop estic més convençut que la ment humana, el raonament ―entestat en reprimir els nostres instints naturals―, és el més antinatural que existeix en aquest món. ¿És el preu que hem de pagar per voler ser un animal social “superior”?
Comentaris (7)add comment

Carquinyol diu:

...
bé, hi ha alguns que només "pensen" en trasmetre els seus gens... o almenys en fer les operacions necessàries per a fer-ho...

seràn aquests més naturals que els demés?...
 
febrer 05, 2010 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
No sé si aquests són més naturals que els altres... Qui sap. Potser senten l'angoixa dins seu que aviat se'ls passarà l'arròs i aprofiten tot el que es mou per immortalitzar-se.
 
febrer 05, 2010 | url
Vots: +0

MadeByMiki diu:

...
Certament hi ha una lluita de l'home contra la natura, una promoció indecent de l'individualisme i un egoisme enorme. La nostra societat tant si es vol com si no es vol ens porta cap aquest camí.
Bon post, m'ha fet reflexionar molt.
 
febrer 05, 2010 | url
Vots: +0

Arqueòleg Glamurós diu:

...
Ui que Nietzche que estas!!! Una bona reflexió sobre la cosntrucció del comportament humà la pots torbar a les poblicacions d'Eudald CArbonell sobre Atapuerca, com "Encara no som humans". Molt recomanable
 
febrer 05, 2010 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
MadebyMiki; som una lluita interna constant entre el que voldréim fer, el que hauríem de fer i el que finalment acabem fent. Tanta energia malaguanyada en un joc constant d'equilibris personals i socials.
Celebro que t'hagi agradat el post... perquè no sé si és ben bé el que volia expressar... al rellegir-me avui m'he trobat massa espès.

Arqueòleg; sona bé la teva recomanació. smilies/cool.gif
Som animals socials a mig fer. El dia que la raó guanyi la natura, Déu ja serà mort i ja no serem simples bestioles bípedes.
 
febrer 06, 2010 | url
Vots: +0

Deric diu:

...
l'egoisme és un tret diferencial de l'humà, és cert que primem més l'individualisme que l'espècie, si no fos així no passaria tot el que passa al món.
 
febrer 06, 2010 | url
Vots: +0

Jordi diu:

...
Una gran veritat. De fet hem alterat tant els instints que ja no sabem cap on anem, i si els essers vius que es deixen endur ho sabessin?? no crec que el cogitto ergo sum ens faci mes feliços sempre.
Parlant de transmissió de gens a vegades es un handicap pensar que hom és l'extrem d'una branca d'un arbre gegant. D'altres ja m'esta be ser un punt i final genètic.
 
febrer 14, 2010 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a: