PENSAR PER A DIR RES
Massa vegades em passa que vull escriure res i de sobte, quan m’hi llenço topo amb algú que ja ho havia dit, ja ho havia escrit, ja ho havia pensat, ja ho havia cantat abans... fa pocs dies, fa anys, fa segles, fins i tot mil·lennis abans de què jo fos un projecte de ningú...
Tot està dit, tot està fet, tot és així des de sempre, però seguim donant voltes als mateixos temes des què el món és món perquè no en sabem treure’n l’entrellat de què nassos hi fem aquí a baix.
Ells, com sempre, ja m'ho van deixar prou clar ara farà un any, pel que no tinc res a afegir O potser sí... Crec que puc admetre que començo a entendre que potser l’important de la nostra existència segurament no estigui tant la fi en sí, sinó el trajecte que hi fem; no?
En aquest aspecte no em puc pas queixar, el bitllet el tinc, de fa temps, a la mà, però sóc tan idiota que penso massa. Tinc les neurones captives en una presó de circuit tancat pensant en per què m’estimes, enlloc de pensar que m’estimes. Si ja ho sé, per què collons em repregunto altre cop per què!?
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 865
Comentaris (9)

Carquinyol
diu:
|
... No sé noi, pensa que si en Miguel Angel no s'hagués dedicat a fer escultures de nois perquè abans d'ell ja ho havien fet uns altres no podriem gaudir del David ! Tan s'hi val si un altres ja ha contat allò que tu vols contar, segur que no ho ha fet de la mateixa manera que ho faràs tu ! |
|
anomenatinutil
diu:
Jaume
diu:
|
... Carquinyol i anomenatinutil; ambdós teniu raó. Els temes sempre són els mateixos, però canvia l'optica de cadascú de nosaltres... el tema rau en saber-ho dir sense semblar antic, tòpic, sobat, repetitiu... Imaginació al poder! M'agrada la cita de l'oficina de patents... recorda el cas d'Einstein quan treballava a la de Berna i ningú donava un duro per ell. Suposo que ahir tenia el dia autocompassiu. Avui ja lluu el sol i anirà millor. |
|
Arqueòleg
diu:
Deric
diu:
Jaume
diu:
MadeByMiki
diu:
Jaume
diu:
|
... És un mètode més, obligar-te a escriure. El déjà vu que comentes crec que fa referència a les nostres dèries, manies, complexes i traumes que no pas a la nostra capacitat expressiva. Diuen que escrivim per treure tot el que ens fa nosa al cervell... molts dels vostres comentaris em fam adonar-me de coses que se m'havien passat per alt. Caldrà que em regelleixi a veure que n'aprenc de mi mateix! |
|
Escriure un comentari




