|
El títol no fa referència a cap cognom oriental, i tampoc tinc intenció ara de parlar de la comunitat xinesa que utilitza el tramvia ―ja fa temps que en tinc un post pensat però que mai acabo d’escriure’l―, sinó a l’acrònim de Frenada d’Urgència. Com podeu deduir es tracta d’un suau sotrac que genera un cert caos dins el passatge, però que normalment evita el que coneixem com una hòstia, és a dir; accident.
Quan el trajecte entre dues parades s’interromp bruscament els conductors ens n’informen: Del lloc, del motiu i de les conseqüències de la frenada, dins i fora de la unitat. Aquest matí, per exemple, un camió ha girat amb el seu semàfor en roig sense més història: El típic i tòpic gir a l’esquerre. Quan la FU no ha evitat la col·lisió la trucada que ens entra és també d’emergència amb el seu so gens tranquil·litzador; però això ara no toca.
Quan s’activa aquesta frenada salta automàticament la campana per advertir a l’obstacle (cosa, persona o vehicle) que s’aparti, encara que el conductor ―i parlo per experiència pròpia― ja porta estona desganyitant el clàxon. Podríem dir, doncs, que l’obstacle és salvat per la campana, encara que manta vegades l’obstacle en qüestió ni se n’adona que se l’ha salvat ni que era un destorb enmig de la via.
L’adrenalina que se’m quedava al cos quan veia com l’obstacle seguia indiferent el seu camí ―sord d’Ipod, coixejant amb una tercera cama de fusta, empenyent bessons ploraners o exhalant l’enèsim porro del dia― em provocava pensaments perversos: No és bo ignorar 40 tones d’indignació aturades in extremis que haurien pogut fer un bé a la humanitat.
 |
