IN MEMORIAM

postdateicondijous, 4 de març de 2010 03:33 | PDF | Imprimeix
El febrer, amb l’excusa que és el mes de carnaval, moltes cebes ho aprofiten per disfressar-se de calçots estirant-se als camps amb l’ajuda pacient del pagès que les calça per aconseguir la figura tan esvelta i estilitzada per lluir engraellades sobre foc viu. D’altres, però, després de passar bona part de l’hivern a mercè del fred, acaben pensant-se qui sap què.



I sap greu, perquè grosses i allunyades del concepte de bellesa clàssic, malden per esdevenir dignes d’una graella quan amb prou feines només poden grillar-se i donar un trist esbós de calçots. Massa empatia vaig tenir amb aquesta ceba: Després plorar quan l’esberlava amb el ganivet vaig patir la imperiosa necessitat d’immortalitzar-la i d’escriure-li ara aquest petit epitafi.
Comentaris (3)add comment

Carquinyol diu:

...
és un mecanisme de defensa de les cebes ! Ens causen pena per a que no ens les mengem !!
 
març 04, 2010 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Podriem dir, Carquinyol, que les cebes sempre moren matant...
 
març 05, 2010 | url
Vots: +0

Jordi diu:

...
És ben certa la frase "Estàs més grillat que una ceba!!" Això sí, que sigui de Cal Casas!! smilies/cool.gif
 
març 06, 2010
Vots: +0

Escriure un comentari

busy
 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a:















L'Arxiu

Copyright © 2010 ---.
All Rights Reserved.