MÀRFEGA

There is no darkness but ignorance.

Amb aquesta màxima d’en Shakespeare al cap baixàvem pel passeig Picasso. La frase dóna la benvinguda al nou restaurant Dans le noir?, una cadena internacional que recentment ha obert al Born el seu novè establiment. Els àpats se serveixen en la més absoluta foscor, els cambrers ―no cal dir-ho― són invidents. Segons resa l’eslògan del prospecte es tracta d’una experiència humana i sensorial única...

―Perdonad; ¿sois catalanes?

Aquesta pregunta ens va treure de la conversa per trobar una data per anar-hi a sopar. L’havia formulada una dona d’entre quaranta-i-pocs i trenta-molts anys acompanyada d’una nena que feia poc que estrenava els dos dígits d’edat. Creuament de mirades entre el Jordi i jo davant d’una pregunta tan simple com trivial: Tan difícil és ja trobar catalans a Barcelona?

Davant la nostra resposta afirmativa a la dona/noia se li va il·luminar la cara i amb el castellà germànic ens va ensenyar el seu Iphone amb un seguit de paraules i va preguntar-nos ¿qué quiere decir marfega?

Màrfega; vaig corregir-la tot emfatitzant l’accent de la primera a. I vaig anar-me’n segles enrere: Una especie de colchón hecho de cañas relleno de paja que se ponía en el suelo para dormir... El Jordi va mirar-se de nou la pantalla del mòbil i després em deuria mirar estupefacte perquè em va tallar sense miraments: Es lo que se pone debajo del saco de dormir cuando vas de cámping.

Amb un ya entiendo, muchas gracias es va acabar la conversa. I abans que pogués preguntar res el Jordi em va dir que havia flipat amb la meva explicació. Era ben fàcil adonar-se que es tractava del llistat que l’escola o l’esplai havia donat als pares per anar d’acampada. Touché! Jo, el de lletres havia interpretat la paraula en un context històric, el Jordi ―com sempre―, havia optat pel sentit comú.

Avergonyit de tenir un cervell que viu immers en una realitat retroparal·lela vaig redirigir els ulls al fulletó del restaurant i vaig tenir clar que al blog explicaria aquesta anècdota tan idiota. En Jordi, com en Shakespeare, tenia raó: La dona havia deixat de ser ignorant havent-la il·luminada lingüísticament.
Comentaris (7)add comment

Jordi diu:

...
Jo es que sempre tiro per la banda pràctica smilies/grin.gif
Crec que la senyora per un moment va flipar quan li vas parlar de canyes i palla!!
 
març 06, 2010
Vots: +0

XeXu diu:

...
Mmm... alguna cosa similar ens passa als científics amb la polisèmia. De vegades pensem en els nostres contexts davant d'algunes paraules o conceptes.
 
març 07, 2010 | url
Vots: +0

Jordi C. diu:

...
M'agradaria saber què li hauries respost si t'hagués preguntat per unes xiruques...
 
març 07, 2010 | url
Vots: +0

Deric diu:

...
jajajajajajaja smilies/grin.gif
què bo!
a mi m'hauria "pillat" perquè no tenia ni idea què era una màrfega
 
març 08, 2010 | url
Vots: +0

Arqueòleg Glamurós diu:

...
Home, has de reconeixer que la parauleta té mala llet eh! Marfega! Per favor!! ASTERILLA de tota la vida! 17 anys de monitor d'esplai dormint-hi a sobre, catalano parlant de tota la vida i he fet servir aquest molt... dos cops?

Si, ja sé que es un barbarisme "asterilla", peró està més generalitzat que la cocacola!
 
març 09, 2010 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Jordi; sort que sempre hi ets quan navego.

XeXu; recordo perfectament el post que va s escriure on en parlaves... al final els de lletre i ciències ens assemblem. Els extrems es toquen.

Jordi C; les xiruques ja són més del nostre temps, crec que me n'hagués sortit sense ajuda! smilies/grin.gif

Deric; però si ets un tros d'escriptor, com és possible que vivint al costat de Girona no sabessis què és una màrfega. bé ara ja ho saps. smilies/cool.gif

Arqueòleg; crec que la dona tan li feia una asterilla que una màrfega... Et dono la raó que els barbarisme ajuden a entendre'ns, però si del buzón tothom ja en diu bústia... qui si aquest humil post servirà per desterrar l'asterilla. Per cert, jo l'hagués escrit amb H.
 
març 11, 2010 | url
Vots: +0

Marta diu:

...
Molt bona l'anècdota! A mi em va passar fa un parell d'anys, quan la meva mare es va posar malalta i vaig trucar al 061 i vaig dir-li a la metgessa de parla catalana, que la meva mare tenia un "panteix", va dir-me que no m'entenia. No sabia de quina manera explicar-li el que li passava!
 
març 11, 2010
Vots: +0

Escriure un comentari

busy

Darrera actualització (dissabte, 6 de març de 2010 17:36)

 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a: