TERÀPIA DE XOC
dimecres, 17 de març de 2010 06:26 | 
| 
No sóc gaire amant del mòbil. El dret a trucar s’ha de correspondre amb el dret a no contestar. En un atac extrem de vanitat podria arribar a admetre que gairebé és una sort escoltar la meva veu per l’auricular; una altra cosa és entendre el que pugui dir. Els missatges tampoc són el meu fort. Els qui em coneixen saben el respecte que tinc per la paraula escrita. Fins fa poc no acostumava a respondre’ls, em rebel·lava contra la dictadura de l’espai imposada per la tecnologia. Això de prostituir l’ortografia per guanyar un grapat de caràcters més per a dir ben poca cosa em segueix produint anticossos.
Si no pots amb el teu enemic... Uneix-t’hi!
La fe del convers, no ho nego. Ara ja contesto quasi tots els que m’arriben ―i m’interessen―, fins i tot n’envio per iniciativa pròpia. Però amb la particularitat d’una extensió que boicoteja el sentit del mateix missatge curt escrit segons el dogma lingüístic d’en Fabra. Preu per preu sabates grosses, no? La vanitat ―altre cop― m’assegura la personalitat del missatge encara que em manqui la sensació de la mà fent lliscar el bolígraf damunt un full que en xucla la tinta.
Aquest post és un exemple del que estic dient. Tanta lletra per dir que he obert un compte al twitter. Sóc volàtil i contradictori. Ahir en un parell d’hores vaig girar-me com un mitjó després d’haver llegit aquest post. Se’m va il·luminar alguna cosa al cervell. Vaig trobar fascinant la seva immediatesa que fins aleshores havia vist de forma més aviat negativa.
L’obsessió d’escriure el que fas no et deixa de viure plenament del moment que relates, una contradicció que m’atrau. És com poesia; condensar el moment en quatre mots mantenint l’essència. Per això es fa amb missatges curts que jo sóc incapaç de fer... El que em passa pel cap i no pot sortir al moment al blog ho vehicularé per aquest bloc de notes digital que és el twitter: Una fàbrica de posts embrionaris. Magatzem d’idees potencialment generadores d’alguna cosa més... Veurem què en surt, però no espereu pas un seguiment exhaustiu del meu dia a dia; això només m’interessa a mi.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 701
Comentaris (5)
MadeByMiki
diu:
Jaume
diu:
|
... Doncs jo també estava amb el dilema però al final m'he decidit a provar-lo, i si no em fa el pes ho deixaré córrer. De fet, ningú t'obliga a usar-lo, no? Estic en plena fase experimental i no et puc dir gran cosa. Fàcil i pràctic... però jo sóc més d'escriure més de 140 caràcters. Per esbombar titulars és perfecte! |
|
MadeByMiki
diu:
Deric
diu:
Escriure un comentari
Novetats!
Blog adherit a:
L'Arxiu
- juliol, 2011
- juny, 2011
- maig, 2011
- abril, 2011
- març, 2011
- febrer, 2011
- gener, 2011
- desembre, 2010
- novembre, 2010
- octubre, 2010
- setembre, 2010
- agost, 2010
- juliol, 2010
- juny, 2010
- maig, 2010
- abril, 2010
- març, 2010
- febrer, 2010
- gener, 2010
- desembre, 2009
- novembre, 2009
- octubre, 2009
- setembre, 2009
- agost, 2009
- juliol, 2009
- juny, 2009
- maig, 2009
- abril, 2009
- març, 2009
- febrer, 2009