VIA DOLOROSA
Aquesta Setmana Santa l’he tornada a treballar tota. L’any passat ja vaig viure la seva cara més vacacional estant a la línia. Enguany des del PCC i des de la solitud que comporta fer el torn de nit tenia tots els números per experimentar la seva cara més vocacional. Per sort no em va tocar pas la grossa, però sí la pedrea [o en català correcte; un premi menor].
El toc místic va esdevenir-se la nit de Dijous Sant quan l’inspector va informar-me que teníem un cristo a les vies. Ja està armada ―vaig pensar―; no pot ser un accident quan no fa ni mitja hora que he pres el control de la xarxa. Protecció Civil i la Urbana de Sant Adrià ja estaven a la zona perquè sí tenien constància que la parròquia de Sant Joan Baptista organitzava un processó. El Cristo ―literalment i sense avís― havia aparegut al mig de la via.
I és clar, jo patint, perquè a saber quan trigarà a passar la comitiva. Aturo les unitats que venien de Gorg no fos cas que el Vaticà m’inclogués en l’actual complot mundial contra l’Església si un tramvia envesteix eutanàsticament Jesús alliberant-lo abans d’hora del seu calvari. No puc fer res més. Esperar i resar que a ningú se li acudeixi de cantar cap saeta que aturi els penitents o pitjor encara: Que cap dels que porta els passos ensopegui amb les vies perquè aleshores, a més d’un Cristo, tindria un bon pollo abans de l’alba.
L’inspector em treu de dubtes: El Cristo no el porten pas sobre les espatlles, l’estiren d’un carro en direcció la platja. Bon intent; si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. Potser anaven a pescar feligresos entre els banyistes nocturns? Qui sap; a mi el que m’importava és que ―gràcies a Déu― en cinc minuts la línia va tornar a la normalitat.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 4432
Comentaris (7)

Carquinyol
diu:
Marc
diu:
Jaume
diu:
|
... Carquinyol; et juro que el tema saetes era el que em feia més por. Quan comencen no acaben i canten amb tant de dolor que em fa por que no els agafi un cubriment allà al mig. El barri té una composició social propícia per a que hi cantessin, però segons em va dir l'inspectors, hi havi més gent mirant-se des dels balcons que a peu de carrer. Sànset; capellans llençant la canya per pescar escolanets... Si l'Església ha sabut protegir el seu negoci durant més de dos mil anys ha estat gràcies al màrqueting agressiu que ha practicat. Ara els ha esclatat a la cara la crisi de valors, de clients fa temps que en van perdent, que fa anys que anaven covant. |
|
Jaume
diu:
|
... Marc; el títol d'aquest post s'ajustaria com anell al dit per explicar el que està passant. De moment et remeto al comunicat del meu sindicat; el majoritari a Trambaix i Trambesòs: http://www.ugt.cat/index.php?o...unicacimar |
|
el bandero
diu:
Escriure un comentari




