EFECTES AL·LUCINÒGENS
Segons els número de tons ja sé si a l’altra banda estan adormits o no. Notar com entra la trucada, escoltar el fregadís d’auriculars que cauen i el mig badall que emmascara de mandra el ETRA Catalunya, bona nit; em sap greu. No tinc ganes de despertar-los, però si a les cinc del matí un semàfor no funciona, bé haig de reclamar-lo. Però dijous passat la trucada va entrar directa i una veu femenina i molt, massa, eufòrica em va donar les buenas noches.
Jo no hi vaig parar atenció i vaig deixar-li anar d’on trucava i quin semàfor estava apagat. Perdón? Va dir ella. Cómo? Vaig respondre jo. Esto es Oro x €uros! va dir alegrement. Pues nada, i vaig penjar. Vaig mirar el rellotge; les 05:05. Vaig mirar el display del telèfon amb el número marcat. Vaig agafar la tassa buida amb les dues mans. Després de mirar-me el pòsit del fons la vaig olorar.
Les restes d’aroma del te verd japonès, molt més suau que el xinès de la setmana passada, van tranquil·litzar-me. Només era te. Vaig tornar a agafar el telèfon i vaig prémer la retrucada tancant els ulls. Un ETRA Catalunya, bona nit amb to somnolent va treure’m de dubtes. Sí! Un simple però inoportú creuament de línies m’havia dut de corcoll durant uns minuts. Jo ja m’havia preocupat per si en la revisió mèdica que haig de passar d’aquí poc em trobaven que em prenia vés a saber què per aguantar despert el torn de nit...
La meva resposta, però, va ser tan efusiva per l’hora que era que qui em va atendre a l’altra banda de la línia deuria pensar que sí que m’havia pres alguna cosa més que te.
Compartiu
Envieu per correu electrònic
Visites: 4260
Comentaris (3)

Escriure un comentari
Darrera actualització (dimarts, 13 d'abril de 2010 15:12)




