|
No puc dormir. Són les tres de la matinada i teclejo amb la necessitat de buidar el cap per poder tornar a l’altra banda de la paret on en Jordi dorm les seves vuit hores de rigor. Hauria d’aclucar els ulls ―i descansar― perquè aquest matí refermarem la nostra relació davant de l’Estat: Fem papers.
Avui, 14 d’abril, proclamarem la nostra república particular al Poblenou; ben a prop de la Icària que en Cerdà va imaginar fa més d’un segle i mig. Els somnis no caduquen ni tenen preu encara que te’ls facin pagar cars.
La cerimònia serà senzilla, ràpida i molt íntima. A dos quarts de deu només nosaltres dos, dos testimonis i dos oficiants. Un parell de signatures que esdevindran una fita més en el nostre projecte personal que aviat farà sis anys que creix.
En mitja horeta haurem enllestit. El notari aixecarà acta donant fe del nostre compromís oficial per cobrar-se la minuta i el segon oficiant substituirà els anells per un manyoc de claus. M’han dit que el banc és de l’Opus, pel que la benedicció del nostre enllaç bancari la tenim assegurada; i l’amenaça de l’infern també si els escatimem l’almoina mensual.
I quan posem de nou els peus al Passeig de Gràcia encetarem una estressant lluna de mel fent braços carregant estris, andròmines, embalums i records empaquetats amunt i avall. Qui potser s’agafarà uns dies de vacances serà el blog, tot dependrà del jet lag i dels possibles retards en l’aterratge de la nova connexió telefònica.
 |
