IN EXTREMIS

Si algú s’oposa a aquest matrimoni que parli ara o calli per sempre! Alto les seques! ¡Pues va a ser que no! Cagadeta pastoret, o fins i tot esta casa es una ruina em van passar pel cap quan la delegada del banc ―repassant una i altra vegada tota la documentació― va dir negant amb el cap: Avui no es podrà firmar.

Mirades entre els presents. El tsunami de paperassa se’m feia tan inintel·ligible que em va sobrepassar. Hagués començat a jugar amb la punteta ―ara cap a dins, ara cap a fora― si hagués estat capaç d’arrabassar un dels bolígrafs de la taula per començar marcar el compte enrere abans d’esclatar. Però no. No vaig marcar cap tempo, simplement vaig tenir la premonició que la il·lusió d’hipotecar-nos les nòmines no es veuria frustrada.

De fet érem víctimes del màrqueting. La Caixa havia aixecat la mà i havia dit Parlem?; equivalent al aquí no se casa nadie! La delegada va trucar a la central per parlar amb la Marisa, la noia que havia gestionat el tema de la firma, per indicar que mancava un paper de la part venedora: Un certificat de la caixa d’estalvis. Diuen que no saps mai si els gallecs pugen o baixen i la tal Marisa s'ajustava al tòpic.

La hipoteca s’havia signat originalment amb una caixa però feia anys que s'havia traslladat a una altra. Marisa deuria anar estressada i llegint en diagonal la documentació d'ambdues parts va pensar en La Caixa en arribar a Caixa d’Estalvis... sense acabar de llegir ...de Terrassa. En fi, el poder del màrqueting va endarrerir-nos dues hores i mitja el sí vull, però vam poder celebrar-lo finalment amb dringadissa de clauers.
Comentaris (3)add comment

Carquinyol diu:

...
de poc et veig protagontizant "hipoteca a la fuga" !!
 
abril 15, 2010 | url
Vots: +0

Arqueòleg diu:

...
HAs signat una hipoteca?? Voluntariament? Segur que no t'apuntaven amb una pistola? Bé, espero que la teva feina no sigui quelcom tan precari i inestable com l'arqueologia!
 
abril 15, 2010 | url
Vots: +0

Jaume diu:

...
Hipoteca a la fuga no sé, Carq, però era increïble sentir fora del despatx casos similars al nostre. Com pot ser que una cosa tan pautada i controlada encara avui hi hagi aquestes cagades per part de qui ho gestionen cada dia?

Arqueòleg; ningú m'ha posat una pistola enlloc. Simplement passava un tren i he decidit agafar-lo. Espero que tingui un trajecte plàcid i de llarg recorregut, perquè el bitllet bé que s'ho val!
 
abril 17, 2010 | url
Vots: +0

Escriure un comentari

busy

Darrera actualització (dijous, 15 d'abril de 2010 03:38)

 
Novetats!
Ara m'estic llegint
Blog adherit a: