TAXI!

dimecres, 5 de maig de 2010 04:49

El guió de la pel·lícula ho deixa ben clar: Amb aquest simple crit ―o fent petar els dits en mig del brogit de Manhattan― els personatges de les pel·lícules els aturen sempre a qualsevol lloc i just en el moment que toca. Però el taxi de la setmana passada no era pas d’attrezzo. No va respectar el guió del disc vermell que dirigia la cruïlla. Va passar-se de la ratlla i l’autèntic protagonista del tràveling va posar punt i final al cameo del taxista en el punt àlgid de l’escena amb un petó de cine.

La banda sonora que havia amanit l’acció era ben premonitòria. Una melodia feta de percussió ?un solo de campana? amb un crescendo de vent del a càrrec del clàxon que anunciava l’estrèpit final. Fent honor a l’escena no prevista aquell matí; la peça musical duia per títol Xoc de Metalls. El conductor no va trigar gens a posar-nos-la per ràdio i mentre ressonaven els darrers acords dins del PCC el meu company de torn i jo ens vam posar mans a la feina per tirar endavant la coproducció, a quatre mans i dues veus, de l’enèsim capítol de La Rotonda de Marina.

A diferència del taxi, nosaltres dos sí que teníem el guió ben après: Càsting telefònic immediat d’inspectors per tal que s’encarreguessin de la valoració. No va haver-hi cap desplegament pel·liculer d’ambulàncies ni tampoc va caldre que la Urbana contingués gaire extres a les voreres. Ni llums ni sirenes; la crisi no permet al cinema català grans despeses en efectes especials. Els inspectors van informar-nos que el rodatge era apte per a tots els públics: El taxista havia sortit pel seu propi peu; com els viatgers del tramvia que convertits en testimonis oculars van poder observar de ben a prop tot el making-off.

La cosa va anar ràpida; va ser més un espot publicitari que una pel·li. Aviat el carrer va recuperar la normalitat de l’hora punta matinal i des del PCC vam retornar la direcció de la cruïlla al semàfor de color canari i malastruc per als actors. Aquest, però, avorrit que es prengui el seu vermell com una opinió i no pas com una ordre, no defalleix en la seva tasca abnegada, i des del carrer Marina amunt mira indefinidament cap a les bessones del Port Olímpic recordant els seus soferts col·legues de Nova York que, com els taxis de Barcelona, també són grocs.

Compartiu

Envieu per correu electrònic

Visites: 4610

Comentaris (2) add comment